Quina p… calor que fa!

6 jul

Aquest cap de setmana podriem dir que han petat els termòmetres… molt! Vam pujar a Berga, i va ser suuuper calorós. El divendres em vaig quedar a casa amb el Quimiku, que estava suuper parlador i vem estar molta estona jugant amb una casa que té, jo feia de bruixa! El dissabte vaig agafar la furgo i a buscar el Martí, que tornava de colònies… quin dia… va arribar suuupercontent, i els monitors ens van dir que era un nen fantàstic i que s’ho havia passat perfecte. Confirmació: Martí, l’any que vé hi vols tornar? siiiii. A la tarda vem anar a passejar al Vall amb la furgoneta plena de nens. Després al fent un entrepà i tornar a casa a una hora raonable amb els nens petats. L’endemà a la riera quan es va despertar el Martí i a dinar al Guiu, i tornada a la Font Negre. Dutxa per baixar la calor i al Munich a fer un bikini. ;). Baixada a Bcn i dormir amb l’aire acondicionat (sinó no hi ha manera).

Divendres serè.

3 jul

Doncs aquest cap de setmana torno a veure al Martí, torna després d’una setmana de Colònies, l’enyoro, segurament com ell, però es fa difícil, perquè omple moltíssim. El Quim també el tinc fora, així que aquest cap de setmana serà com una mena de retrobament.

En un altre ordre de coses, torno a escoltar molta música, i això vol dir que trobo temps per pensar, cosa que m’agrada molt. Avui us penjo una cançó preciosa del Bruce versionada per una noia amb una veu superior. Us recomano que us subscriviu al seu youtube, perquè tot el que fa té un toc personal que m’encanta.

 

Seguim!

2 jul

mickv3

Doncs avui, tornem-hi, ahir a la tarda vaig anar de Rebaixes, em vaig firar i he quedat aquest mes amb un compte pírric! Hauré de contenir despeses!!! però no ho vaig poder evitar! També vaig tenir temps per dibuixar una mica, i aqui en teniu el resultat. Un Mick Jagger diferent. Segueixo aprenent i això és el que compte! Endavant! Ah! i segueixo tenint bon humor, avui especialment!

Disfrutar, un plaer a l’abast de tohom (de moment)

1 jul

DSC_0163

Com molt bé sabeu no sóc molt de recomanar llocs, no m’agrada perquè cadascú té la seva percepció culinària i sobretot d’entorn. Una bona experiencia per una persona, es pot acabar convertint en una expectativa massa alta per un altre, així que el que dic ho podeu rebaixar i anar-hi sense expectativa, que de fet es el que vaig fer jo.

Ahir celebrava més o menys el meu aniversari, que ja feia dies que havia passat. Havia encarregat taula a Disfrutar (després us poso l’adreça). L’entorn és correcte, molt, i us recomano que si demaneu taula, ho feu a la zona de la bodega, ja que es molt més tranquila que la sala gran. Nosaltres vam seure allà. No us atabalaré dient-vos o explicant-vos tots els plans que vam degustar, perquè us trencaria la màgia que genera la cuina d’Oriol Castro, el segón a càrrec del vaixell del Bulli durant molt temps. Un Xef atrevit, que (n’estic segur) aviat tindrà un parell d’estrelles Michelín, així que val la pena que us mulleu i hi aneu abans no arribi aquest merescut momento. La cuina de l’Oriol, és molt simple en ingredients i molt sofisticada en tractament i procés culinari, molt local en els ingredients i obert de ment en la sofisticació del plat.

Hi han dos menús, jo vaig agafar el menor perquè era per sopar, i tot i això vaig sortir tip i satisfet. Al migdia i depenent del dia potser demanaria el superior. El vi va a part, cosa fácil perquè tenien un Gessamí de Gramona a la carta que em va convencer com sempre pel seu toc afruitat i perfumat.

En resum, una experiencia fantástica, en un entorn molt correcte i amb protagonisme dels plats que vaig degustar! un plaer Disfrutar!

Per Reservar:

http://ca.disfrutarbarcelona.com/

29 jun

Dilluns engega i jo cansat de tanta activitat! Aquest cap de setmana ha estat una mica estressant… masses coses,  poc temps… El temps ve a ser com una mena de goma que s’estira i es contrau a voluntat, tu no hi pots fer res, estàs sotmès.. no hi ha més. Perquè no el pots dominar, et domina. De vegades voldries que un moment fós per sempre, etern… i no pot ser, i pel contrari, vols que s’acabi un suplici i no hi ha manera… Per aquests moments sempre tinc la meva frase (tonta com totes les meves): “He perdut molts vermuts a la meva vida”. Que significa que he deixat de fer moltes coses per mi per dedicar-les a altres històries… Hi han hagut moltes cadires buides en les que m’hauria d’haver assentat jo a fer el vermut, oportunitats perdudes. Ho ilustro amb una imatge:

tumblr_np4905Zf7t1rivnsyo1_500

Avui tampoc se’m ha de fer molt cas, perquè és l’aniversari del Martí i el tinc de Colònies, així que suposo que dec estar una mica raro… com anyorat i trist a la vegada.

A part d’això, el cap de setmana ha estat bé. Com ja he dit mal repartit.. he fet reunions de Patum, sopars d’aniversari, dur el nen a colònies, banyar-me al riu, banyar-me al mar, prendre el sol, dinar al xiringuito, una presentació de la Retrotrobada, pizza d’aniversari (meu), caçar granotes, crancs i anar a veure un concert especial. Tot això he fet, tinc avui per descansar-ne. Deixo alguna imatge.

I per acabar el trepidant post d’avui… per dir-ne alguna cosa… un reportatge de les furgos del meu cor:

THE BUS MOVIE – Official Trailer from Firewater Film Company on Vimeo.

 

 

Perquè m’ho feu això?

25 jun
Processed with Moldiv

Cara d’emprenyat!

Avui ve a ser com un dilluns, després de dos dies de mes o menys vacances avui hi tornem.. si , és per poc temps, però hostia! tingueu una mica de pietat! no penjeu fotos de com us ho esteu passant de bé a la platjeta! que treballo collons i això fa molt mal! D’aquí la cara de la foto que penjo…. us perdono perquè sé que en el fons ho feu de manera inconscient.

Aquests dos dies han estat molt bé, sobretot el 23… que va ser genial. No tinc paraules. El dia 24 va passar com solen passar els dies en els que tens un nen malalt a casa, tot el matí fent plastilina, legos i després quatre petards que em ténen captivat amb els seus noms, m’agradaria parlar amb el cap de comunicació/marketing de les empreses pirotècniques, perquè vull felicitar als creadors de noms com: “Traca Pajaro”, “Megatrons”, “Lucifer”, “Camelias grandes”, “Golden Fish”, “Bomberitos” o el gran “Batería Coco Rojo”… em flipen els noms.. de veritat… i ser adult amb sentit de l’humor et provoca a , abans de cada petard dir en alt el nom del petard i avisar als petits que no s’acostin… tipus un: Oju nanus, que ara ens descantillem amb uns Bomberitos!.. jajaja. Després dels petards cap a dinar De Luxe a Ca La Mama. Un dinar boníssim. Després a fer el cafè a casa d’uns amics, xerradetes de sobretaula i a dormir. Avui, però m’ha costat mooooolt venir a currar, tinc el cap a “can pistraus”.

I avui revetlla

23 jun

malkovich

No sóc molt de celebrar la revetlla, perquè a Berga sempre es sol escaure per Patum o als voltants i no acabem farts de petards. De manera que la revetlla passa una mica desaparcebuda. Aquest any a més tinc el Martí malalt, de manera que no tindré la mobilitat que voldría. Peli infantil, “pelomitas” (que diu el Quim), sembla que plourà, així que tampoc cal estressar-se. Pels que sortiu a petar la nit més llarga de l’any, Bon Sant Joan!

Acabo aquests dies de creativitat extrema (i malaltissa) amb un altre retrat d’aquests que ara m’agrada fer. El d’avui és de John Malkovich, un actor que m’agrada molt, que he triat per la seva mirada inquietant.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.