Imatge

Esbós d’avui

20 Gen

esbos1

Ofensa lingüistica

19 Gen

Va entrar a la ciutat, caminant, mentre el seu esperó dringava a cada passa. S’acostava, a pas tranquil al Saloon. Mentrestant, els porticons es tancaven sonorament amagant en la foscor alguns habitants de Whitecrow. Seguia caminant, amb la seva pistola reposant en la funda de pell ajustada a la cama dreta. Sis bales. Sis. El seu Colt tremolava, àvid de cridar, de xiular bales. Va entrar al Saloon donant un cop sec a les portes de fusta de mitjana alçada. El grinyol va cridar l’atenció dels parroquians que jugaven a cartes o flirtejaven amb les noies de la barra. El Sr. Esboss, presidint la taula principal, va fer un moviment aixecant la mà, per frustrar els moviments que feien els seus homes buscant la pistola per disparar aquell foraster que mirava fixament al seu patró. Es va fer un silenci només trencat per la música enllaunada de la pianola. Edwin Esbós va escupir a terra i fent un moviment de cap, va convidar a Esboss a sortir al carrer principal de Whitecrow. Lluny de refusar la provocació Esboss va aixecar el cul de la cadira, posant-se bé la seva americana negra de vellut, es va posar el barret i els guants i va sortir a pas tranquil, parsimoniosament, al so de les botes. Cloc, Cloc, Cloc… A fora, un sol groguenc desfeia el poble.Edwin Esbós era al bell mig del carrer principal, Esboss va ocupar el seu lloc davant seu, a 20 passes, com diuen que ha de ser un bon duel.

E.S.: Has estat massa temps ocupant un lloc que no et pertoca – va dir amb la seva veu gruixuda mentre retirava la cinta de seguretat de la seva funda per a revòlver.

Sr. E.: He estat el temps necessari, fins que algú, o massa valent o massa estúpid ha vingut a desafiar-me….

El vent arrossega un polsim entre els dos contrincants i un crit de corb ressona pel poble, ara desert. El Sr.E. s’eixuga el front mentre retira l’americana de la part on reposa el seu Colt. Aixeca la mirada i la clava en Edwin Esboss que se’l mira serenament.

duelo

Resolguem aquesta ofensa d’una vegada per totes.

Fe d’errates

18 Gen

Us he de confessar, amics meus, que he comès errada sobre errada i errada altre cop. Durant molt i molt temps, heu hagut de suportar una falta ortogràfica descomunal. Ho sento i us demano perdó, ja que no tan sols he comès aquesta errada en el blog, l’he arrossegat a totes les capes, a tots els noms d’arxiu, a tots els hashtags… he passejat el meu error per tot el món. Ho sento. Una amiga em va fer veure, de manera subtil i afectuosa, que no s’escrivia ESBOSS sinó que s’escrivia ESBÓS. Si, és normal, ho sap tothom, però jo, no sé ni el perquè he arrossegat aquesta “doble s” final (desafiant a Jacint Verdaguer i a Pompeu Fabra de manera “xulesca”) durant molt i molt temps. Així doncs, demano públicament perdó per no haver aplicat correctament l’ortografia i reiterar-ho amb tota impunitat. Gràcies a qui m’ho ha fet veure, intentaré (són molts anys) no fer-ho més.

I per celebrar-ho un ESBÓS:

esbos_cowboy

l’Amy

17 Gen

Ja feia algun dia que treballava en un poster-tribut a Amy Winehouse, no per res, per tenir-lo, per imprimir-lo i guardar-lo per quan em vingui en gana estampar-lo en alguna paret de la meva vida.

moregrafit_amy2rgb

La veritat es que la trobo a faltar, que tenir finita la seva discografia no m’agrada, i pensar que no tornaré a sentir res més d’ella (que no sigui una gravació pirata d’algun concert o d’una sessió d’estudi “recautxutada”).

Clockwork orange

11 Gen

clockworkorange_rgb

Dibuixar, sense parar, si puc cada dia. Em treu el neguit, m’inspira i em fa sentir viu, dibuixar com a eina interior, com a torxa en la cova. En aquest cas, he fet servir una falsa monotípia, un altre estil que m’agrada fer servir de vegades.

Un món perfecte

9 Gen

kostner

En el meu procés d’expansió cap a noves tècniques i nous estils, deixo al meu passar víctimes i més víctimes en varis formats. En aquest cas, li ha tocat a Kevin Costner, perquè si, perquè m’ha sortit el nom degut a la peli del Clint Eastwood “Un mundo perfecto” d’allí he fet aquesta pràctica que lluny de ser la meva millor obra, “obre” (xist) una nova dimensió colorista en els retrats. A destacar textures i colors molt còmic/popi. Pel demès un exercici sense més.

Free Falling

9 Gen

snowman

Doncs tornar a la rutina. Tornar a aixecar-me, dutxar-me, amb son, un cafè, rentar-me les dents, despertar als nens per torns, vestir-los per torns, fer l’esmorzar, insistir que es mengin les galetes, pentinar-los, riure una mica, maletes a l’esquena, ascensor, caminar sempre massa lents, despedir-nos amb petons i abraçades i enfilar el camí al metro que em durà al tren que em durà al bus que em durà a la feina dos hores després d’haver-me despertat. Adonar-me’n que encara que no ho sembli, després d’aquestes vacances he canviat. Que tot canvia al nostre voltant i que inevitablement canviem amb l’entorn. I m’agrada fer-ho i així evoluciono. Així canvio per tornar a ser jo.

Ah, i deixo un dibuix de falsa risografia (again).