La Carretera

29 Jul

jo_llegint

Pots tenir fred llegint un llibre? Pots sentir l’humitat en la teva pell en plè estiu? Algú em va recomanar aquest llibre molt encertadament i li estic molt agraït. És difícil recomanar un llibre, però les intuïcions en aquestes coses solen ser infal·libles. La Carretera és un llibre brutal, descarnat, de cendra i fam, però en la seva deshumanització s’acosta perillosament a l’essència de l’ésser. Gràcies

Deserts

28 Jul

lonely.jpg

 Dibuix, perquè no sé expressar-me de cap manera millor.

 

Imatge

lol

28 Jul

mobile

Fem el que podem

27 Jul

biciquim

Doncs ahir, una bici, un nen que no estava convençut (un deixeble meu) i jo mateix vam formar un triangle que va acabar amb el fatídic resultat de: Quim 1, bici 1 – Teti 0. Ahir, el Quim estava com animat perquè volia (era el seu Sant) anar amb bici, així que li vaig arreglar una bici que corria pel “cuartet”, una bici amb la que el Martí havia après a córrer en bici. Tots tres, bici, Quim i jo mateix cap al passeig de Sitges. Ens hi posem i recordo la postura impossible que suposa enseyar els nens a anar amb bici. Posició de merda que, al cap d’una estoneta malaeixes. Així que amb tota la paciència vam començar. Comprovació, el Quim no és el Martí, i té les seves pors i la seva personalitat. Difícil amotllament, perquè a la que començava a prendre velocitat, es bloquejava i deixava de pedalar… ufff! Arguments: Va Quim, una estona més, esforça’t, quan en sàpigues veuràs que divertit, tothom n’ha d’aprendre, ningú neix ensenyat, no m’enfado perquè no en sàpigues, m’enfado perquè no ho vols provar, tothom té el seu ritme.. i tòpics mil… uff. Resultat, que no el vull apretar, així que agafem els quatre, bici, Quim, jo i el nouvingut mal d’esquena i cap a casa. Fí de l’intent, un altre dia ho aconseguirem.

This is Arsèguel

26 Jul

Doncs això, que Arsèguel està a tocar… i tinc moltes, moltes ganes de folk enbogit!

Where’s my mind?

25 Jul

Jo_blue2

Dilluns, i no tinc el cap a lloc, normal… així que em limito a fer un dibuix que pugui il·lustrar-me i deixar una cançó per fer-ne el maridatge.

Loading….

22 Jul

estiu

El mar em carrega les piles, sempre ha estat així. Com pot ser que un home de terra endins tingui aquest vincle amb el mar? Difícil d’explicar, amb la meva pell extramadament sensible, pigada… però des de les seves roques, des dels seus contorns, trobo respostes de vegades difícils a voltes impossibles. M’agrada, estar-hi sol. Fer l’escapista aficionat i trobar-me davant de la lluita que mai s’esgota, mar contra roca. M’agrada sentir l’olor de sal en el vent, humitejar-me els llavis i notar-los salats. I després tornar a la tovallola, quan s’acaba el dia, en una llum groga, calenta i esmorteïda dormitar-hi una estoneta. Llegir, mirar simplement l’aigua moure’s. Els feréstecs també necessitem el mar com ell, el mar, de vegades, també hi vol als feréstecs.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.