De planxa i volent!

4 ago

planxassu

Definit en l’idioma espanyol com: “Golpe en el vientre que se sufre al caer al agua de plano”

Projecció del cos de forma horitzontal, envers un recipient contenedor de líquid que actuarà com a amortidor de la caiguda. O el moment en que el soroll de la carn picant l’aigua produeix un crit contingut col·lectiu de dolor sugestionat. Quan tothom mira al creador del “planxassu” sortir de l’aigua amb tot el cos (i en els millors dels casos part facial inclosa) i ell surt rient amb dos arguments: 1) Ho he fet volent i 2) No m’he fet mal (força increïbles els dos arguments).

Llavors, surt el morbós i deixa anar un: Torna-ho a fer!

L’estiu també és això.

Sort de la música!

3 ago

Avui engego un dilluns especialment complicat, però no obstant això positiu. Amb el cap de setmana encara a la còrnea, i recordant moments meravellosos.. Arriba el dilluns, insolent, d’hora del matí. Encara no m’he refet del cap de setmana que ja sóc assentat al meu lloc de treball… uf! Però, tinc un as guardat, la música, que em mou, que m’injecta energia, música bona, de la bona. Penjo aquest video a continuació, espero que tingueu la mateixa sensació que jo mateix! la cançó ja ho valia, però ara és per flipar:

També deixo alguna foto d’aquest cap de setmana.

Dibuixet estiuenc… o gairebé…

28 jul

copasdeyate3

Perquè jo no entenc aquest look que duen alguns “dandis” de “mediopelo”, em fa venir calor, veure a la tele, o al port un paio amb aquestes pintes… si, molt bé, porten la copa amb un gintònic generós a les mans, i es veuen feliços, però, un blazer creuat? PER FAVOOOR! que som a l’estiu hostia! I el que és pitjor el jersei de “coll-alt” em posa frenètic… i vosaltres direu.. però no n’he vist cap jo d’aquests personatges… jo si. I em fan grima total, ara, m’agrada dibuixar-los!

Salut!

Segona versió, després de dibuixar el original que teniu a la part superior, he fet algunt ajustament per donar-li una textura i colors de serigrafia. És la gràcia de

Sin título-1

Terrasses d’hotels pijos

28 jul

joibirra

El devenir del dia a dia a l’estiu…

24 jul

Suposo que a l’estiu, ens marca molt el tema de la jornada intensiva. En el meu cas és un retorn a la meva vida lliure, a tornar a ser jo, a tenir temps per a mi. Bàsicament temps. Tot l’any el trobo a faltar, me’n falta, però aquests dies i gràcies als meus pares i sogres que cuiden dels petitons, tinc temps de tot. Per a mi, per aquest motiu he tornat a córrer, bé aquest i altres inspiracions que no vénen al cas però que sens dubte hi són. Córrer i escoltar música preciosa sempre m’ha semblat una combinació genial, ara ho torno a fer… He tingut temps de córrer amb bici, de passejar, de fer cerveses en bars, de sopar fora de casa, de mil històries…i mai és suficient. Tenir un món de sentits al voltant i no poder menjar-te’l és difícil, s’ha de dir…. però si en pots anar fent tastets, doncs ja en tinc prou! perquè ser més ambiciós! I els caps de setmana em deixo contagiar per l’energía que ténen els meus fills. L’estiu és això.

On m’agrada estar… segona part

16 jul

tumblr_nrhsmpOV9M1qc8le9o1_500

L’estiu continua avançant inexorablement, no s’atura. La calor ens ho recorda. Ara mateix, només penso en estar sota l’aigua, en submergir-me. Notar el pes de l’aigua sobre meu, l’ingravidesa del cos… les bombolles. L’aigua. La pau. Sovint et trobes gent que necessita coses cares per ser, per sentir-se grans. El que jo busco és l’inversa. Vull sentir-me petit. Vull ser poca cosa dins l’aigua, vull necessitar tan poc que esdevingui eteri. Això vull. Per pensar, per recordar, per tancar els ulls i transportar-me fins a l’inevitable ascensió a buscar aire. És on m’agrada estar.

Quina p… calor que fa!

6 jul

Aquest cap de setmana podriem dir que han petat els termòmetres… molt! Vam pujar a Berga, i va ser suuuper calorós. El divendres em vaig quedar a casa amb el Quimiku, que estava suuper parlador i vem estar molta estona jugant amb una casa que té, jo feia de bruixa! El dissabte vaig agafar la furgo i a buscar el Martí, que tornava de colònies… quin dia… va arribar suuupercontent, i els monitors ens van dir que era un nen fantàstic i que s’ho havia passat perfecte. Confirmació: Martí, l’any que vé hi vols tornar? siiiii. A la tarda reunió, aclaraments varis i vem anar a passejar al Vall amb la furgoneta plena de nens. Després fent un entrepà i tornar a casa a una hora raonable amb els nens petats. L’endemà a la riera quan es va despertar el Martí i a dinar al Guiu d’aniversaris i sants varis, i tornada a la Font Negre. Dutxa per baixar la calor i al Munich a fer un bikini. ;). Baixada a Bcn i dormir amb l’aire acondicionat (sinó no hi ha manera).

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.