En busca de l’Honda perdut

23 gen.

M’aixeco d’hora, com sempre, rebombori per casa, entrepans, maletes, bosses, brossa, claus, carteres… sortim de casa: on és el coxe?… osti… no ho sé, crec que el vaig deixar aquí ahir… (jo ja barrejo els dies). Renovino… ahir vaig arribar estressat de la feina perquè m’havia de connectar i vaig sortir del cotxe gairebé corrent i no hi vaig posar tiquet… vaig pujar i… el vaig deixar aquí… crec… donem voltes a l’illa, aquí no, aquí tampoc… i si me’l han robat? Trucaré a la grua… els nens amb taxi cap a cole amb la Balma… Hola bon dia… (truco al telèfon de la grua municipal)…. Teniu un Honda Jazz matrícula xxx…? Si, és a Badajoz (em poso blanc i la meva ment em portà a que me’l han robat uns quillos i se’l han endut a Badajoz… frena Mason, frena) Resulta que és al carrer Badajoz, així que pintant cap allà perquè un minut es cotitza. Arribo amb taxi 5 euros. Baixo unes escales i em trobo a un home cridant per telèfon, finta… un segurata m’indica la cua…. espero… senyora xunga amb bigotis em demana matrícula… li dic…. Honda Jazz gris? Ella em diu. Si… serán 198 Euros…. la marequemvaparirhostiputa!!! Com? Que li heu parit un massatge, un peeling, li heu llepat els fars i m’heu omplert el dipòsit de Möet Chandôn???? Cabrons! Que me’l vau agafar a les 5 i l’he vingut a buscar ara ehhh?. Paga com un idiota i vine cap a casa. Aparca i… just en aquell moment tromba d’aigua i vent… i jo que tenia una reunió en 2 minuts corre esprintant cap a casa per conectar-me… xop, moll i pobre. Llavors diem que a la vida no hi han emocions… us ben asseguro que avui m’han sobrat les emocions. 198€ una nit. Que el Hotel Palas (antic Ritz) va molt més baraaato…. en fi. He intentat remontar el dia però la veritat no ho he aconseguit.

Hair

21 gen.

Ahir a la tarda hi havia bon plan, berenar/sopar i anar a veure una peli de Milos Forman, director que m’agrada força (Alguien voló sobre le nido del cuco, Amadeus, Man on the Moon… etc). Al Phenomena feien HAIR així que vam entrar (jo trucava al Quim) i va començar la peli… Hair té aquell començament al parc que fa molt riure i la Balma, que no l’havia vist reia per sota la mascareta… realment quan la veus per primer cop és per flipar. Per qui no l’hagi vist la resumiria com una peli feta per ser irreverent a l’època, per deixar de manifest conceptes com les drogues, el hippisme, el vietnam, l’homosexualitat, les classes socials i els valors de la joventut… quasi res!. Tot i aquest eclecticisme se’n surt força bé així que, sense ser la meva pel·lícula preferida està força bé.

Tofa breaker

20 gen.

Amb això del Teletreball tots hem d’utilitzar dispositius que fins al moment eren anecdòtics, com els cascs amb micro. L’enterprise per la que treballo me’n ha proporcionat uns marca Jabra que ha fet màgia amb la meva manera de comunicar-me amb els meus companys (Jabra-Cadabra! hahaha ). Tot molt bé, fem reunions, té botons imprescindibles com el de silenciar, una qualitat d’audio brutal i una diadema superior amb goma de protecció, tot ok…. però que ha passat avui quan he mirat de reull el meu reflexe en la finestra lateral! … i que he vist? Doncs que la meva “tofa” queda partida pel mig de manera indigna i contranatura. Així mateix, es crea un buit, una aplicació de la goma no autoritzada, un fet que et fa perdre tota credibilitat i que pots arrossegar sense saber-ho tot el dia. L’absència de tofa una cavitat al mig del parietal. Miraré de pentinar-me quan surti o tingui alguna reunió perquè no ho veig gens viable. Adjuntodocument gràfic.

Imatge 19 gen.

Superpoder!

19 gen.

Avui m’he adormit! Res, poca cosa però no em sol passar mai ja que la meva vena de Berguedà em fa arribar molt abans als llocs. Sóc una d’aquelles persones que si va a l’aeroport hi va amb dos hores d’antel·lació per si cas. Avui, però m’he adormit… m’ha trucat l’amic que havia de passar a buscar i des del llit he fet un crit zombie. M’he vestit molt ràpid i he arribat 15 mins del que tocava (tampoc gran cosa). I es que estava profundament adormit, somiant i gaudint del somni. Ja he explicat alguna vegada que els meus somnis no solen estar en el pla real, basants en la vida quotidiana…. en el cas d’avui descobria que tenia poders (si, tipus superheroi). Els meus poders es basaven en la capacitat de modificar (només augmentar) la presssió gravitatòria a voluntat de manera que podia xafar un cotxe, o ralentitzar una persona per la resistència a la gravetat, molt currat trobo! El que no podia fer era alleugerir-ho. Els hi ensenyava (en el somni) als meus fills el meu poder i dissenyavem junts un tratge tipus blau (ara no me’n recordo molt de com era). I feia proves amb els meus poders… tot molt guapo. Llavors, un altre superheroi m’enviava un missatge per instagram i ens trobavem… era un superheroi que controlava el que a mi em faltava, alleugia la pressió gravitatòria a voluntat. Feiem una missió junts i descobriem que quan combinavem els poders creavem un raig blanc de llum que tallava qualsevol objecte per la meitat… molt molt boig però els meus somnis solen ser així…. i quan ja dominavem els poders… pam, lleva’t de cop. Hostia m’he adormit!

Imatge

Reiterar en l’error.

15 gen.

Mutació necessària

14 gen.

Bé, avui he començat un procés que em durà a un estadi natural superior. El desenvolupament extraordinari del meu braç dret. És un fet que em faig gran i necessito “gafas del cerca” però de vegades passo del tema i surto de casa tan feliç. Avui era un d’aquests dies, surto de casa (que per cert feia una rasca força de Berga per ser a BCN) i deixo els nens al cole i després quedo presencialment amb un amic per esmorzar (abans no ens tornin a tancar), m’envia un missatge i… em vibra la butxaca, agafo el mòbil i no llegeixo bé què m’ha posat així que… Adelante gatgetobrazo! – Expressió d’uns dibuixos infantils que delaten la meva avançada edat – Allargo el braç fins a més no poder i llegeixo el missatge: Sóc a dins. Vol dir dins de la cafeteria/alternativa que vam trobar l’altre dia perquè la cafeteria titular ha tancat. Gairebé em desencaixo el braç però missatge llegit! He pensat en Reed Richards (líder dels 4 fantàstics) o Plastic Man (DC còmics) i he pensat que les seves habilitats en aquests moments de vista cansada anirien bé. Tot serà començar el procés de mutació.

I on és el groc?

13 gen.

Avui pensava en aquells balcons engalanats amb llaços, aquella croada amb uns orcs que els arrancaven, els pins, les autopistes decorades, aquell Pantone registrat… i de cop i gràcies a una pandèmia, el groc ja no hi és. Sí, alguna mostra residual descolorida, però de fons, de sentiment el groc no hi és. Com a ultra independentista diré que en general m’està bé que ens deixem de floretes, de som gent de pau, de llacets i de coses d’aquestes que haurien de deixar pas a la ràbia i a l’acció, però malauradament ara no podem.

Però amb unes eleccions a la porta i amb la possible revifada de PSC i l’entrada de Vox al Parlament no hauríem de treure una micona les dents? Entre uns barallant-se per coalicions i dates de les eleccions i els altres (ERC i Junts que ja no són Junts) barallant-se per vots, ens han deixat clar que aquell escenari en que ens vam creure durant uns segons que érem independents no tornarà a passar en anys.

Almenys ho hem vist, sí. Hem vist l’històric moment en què, per una vegada, els Catalans ens vam deixar de parides i vam arribar a les portes d’un futur molt millor del que ens espera. Perquè…. penseu ara mateix en la gestió de la pandèmia només de Catalunya, fàcil, ràpid, quirúrgic…. no sé si seríem en la situació en què ens trobem, però els recursos destinats haguéssim estat molt superiors i ens haguéssim estalviat moltes morts innecessàries. En fi, a seguir esperant una segona onada d’independentisme real i volgut i a plegar els llaços i el groc. Salut i república.

Tu tries

13 gen.

Hi ha moments a la vida que se’t planteja un dilema. Sense saber quin és el motiu has de triar. Passa amb els Beatles, són quatre, van vestits iguals, són un grup de música, fins aquí fàcil…. però no! Has de triar quin és el teu Beatle! Per què? No ho sé. El mateix passa amb els tres reis de l’orient… un nen innocent que veu a ses majestats com a una unitat màgica fins que s’acosta un adult i tot pessigant-li la galta li diu: “Quin és el teu rei?” n’has de triar un!!! Seràs cabró? Per què? Tria’l tu i te’l fots per on vulguis! Per què he de renunciar a tres? Jo que sóc de Lennon i Baltasar he intentat que els meus fills siguin lliures en aquest aspecte, tot i que he de dir que he fracassat estrepitosament (almenys amb els reis mags).

Imatge 12 gen.