Imatge

I el diumenge…cap a Queralt

20 May

gegant_queraltRGB.jpg

Quan traspasses l’il·lusió!

20 May

DSC_0835

Hi ha moments en que la Patum et torna molt. Moments en que el relleu generacional t’omple d’emoció i sentiments recomfortants. Un d’aquests moments, sens dubte, va ser ahir. Veure com el teu fill agafa la Guita i disfruta jugant amb el foc, per a algú que li apassiona el foc (com a mi) t’omple. Veure el teu fill saltant de guia, movent els peus al ritme d’un tirabol i gaudint amb els seus companys és una experiència única. Et torna a quan tu ho feies, regressió natural. Amb l’avi en el record, ja que per ell era un dia en el que disfrutava moltíssim, amb la certesa que estaria orgullós de veure com estem fent tots patum, de veure com els nens disfrutaven de la festa-assaig, de veure com tots els cuidadors de la Patum fem pinya. Estic molt orgullós de tots els que fan possible aquest petit miracle, de com estimem la festa, dels nens que ahir em van tornar a donar una prova ferma de que la Patum, té per molts anys el relleu assegurat.

Working man (o dibuix d’avui)

19 May

walking_street

A un ritme poc rítmic, a un pas d’elefant que va a morir al cementiri, poc a poc, pesadament, sense música, sense mòbil, sense ganes… arribant a l’edifici gris, amb gent fumant a l’exterior, que miren desafiants al nou contrincant. Tornar a treballar, tornar a conèixer gent que no vols conèixer, tornar als cafès, tornar a dinar d’un receptacle plàstic, tornar a reescalfar les sobres d’ahir, tornar a lligar teles pintades al coll, nusos Windsor, mitjons de fil, sabates dures de sola sonora… n’estàs segur?

S’acosta… ja s’olora… arriba Patum!

17 May

tourist

Amb aquella coseta a la panxa, comença la setmana prèvia a la gran festa. Com un nen, així estic, pensava que amb els anys desterraria de la meva panxa aquest pessigolleig que s’instal·la al meu estómac, aquella desaparició mental instantània que em porta d’on sigui a Berga, el meu poble. Com sempre m’ho he muntat fatal i he d’acabar mig milió de coses que tenia pendents, però, com sempre arribarem al dimarts al vespre amb estrés però amb la sensació de llibertat i ganes de vacances mentals. Desconnectar, veure al poble unit, saltant, cremant-nos junts, rient, bevent… Patum.

Afrontem l’ultima setmana d’assaigs de la Patum Infantil amb ganes i satisfets ja apriori, els nens ho fan molt bé i a la plaça pot ser un any més que lluït. Afrontem la setmana amb un aniversari de Gegants que ve de gust, amb activitats que sobresurten de les agendes de la gent de Berga perquè hi han mil i una opcions aquest cap de setmana. Serà brutal. Per celebrar-ho aquest dibuix!

To the sea

13 May

girlonthebeach_w

Amb els peus nus, camines desenganxant el teu cos i ment de l’asfalt, de màquines brunzidores, de bicis carregades amb cistells de supermercat. Amb trenta passes en tens prou per acostar-te a una distància prudencial del mar-maragda que mor estirat a la sorra, prop teu.

T’agenolles, lentament, sense pressa, no has dut res, ni tovallola, ni bossa, ni vestit de bany, només el cap ple de núvols gris-cendra i ganes d’asserenar-te. No tens pressa.

Notes la sorra calenta sota les teves cames i el vent salat, acariciant el teu cabell, la teva pell, vent fresc, marí, salobre, vent viu, suau, tou. I respires llargament. I te’n adones que tens totes les forces del món, que el temps és teu. Caus com una heroïna de conte infantil punxada per un esbarzer encantat en un son profund amb un somriure als llavis. Avui dinaràs tard.

 

 

Sobre Patum

10 May

josaltantmassa_rgb_w

En primer lloc, dir que no sóc ningú més o menys important al món Patumaire, i amb això (que sembla sens dubte falsa modestia) vull dir que sóc un més a fer més gran i millor la festa. Però, crec que la festa no depèn exclusivament de totes les persones que organitzem alguna part de la festa, o de els que tenim la sort de participar-hi com a comparsa. La festa (no oblidem el concepte de festa) crec que també la fem tots, i amb això vull dir que per molt que no sigui com a molts ens agradaria, hem de fer el possible per canviar-la, però des del respecte i sobretot des de l’il·lusió i el sentiment.

Aquesta Patum serà força diferent per a mi, de fet, ja ho està sent. La pèrdua del meu avi, es fa més evident en els dies en que s’acosta Corpus. Tinc al meu cap i al meu cor lligams invisibles que em retornen instantàniament al passat. Viatjo instantàniament en el temps, i veig al meu avi, recordo les nostres converses sobre patum, el veig passejant pels assaigs amb les mans darrera l’esquena, amb aquell caminar característic seu i no tinc pena, el que sento és alegria. Crec que l’avi estava orgullós de com portem la festa, de com la gaudim i de com l’hem fet més oberta i organitzada. Avui puc dir que amb tots els meus amics de la Patum Infantil, tenim un objectiu comú: Fer-ho passar bé als nens i nenes que  hiparticipen directa o indirectament.

Indestriablement, la Patum però també és festa per a mi, responsabilitat a l’hora de dur la massa i fer que el poble la salti amb alegria, que sacsegi el foc amb il·lusió i vestir de la millor manera possible a tots aquells que saltin de Ple. Si, sóc un privilegiat, però no he de demanar-ne perdó a ningú, sóc un privilegiat perquè m’ha apassionat sempre la Patum i per aquest motiu he acabat estant-ne al bell mig. Després de 25 anys (que es diu aviat) sent el “nen” juntament amb el meu amic i germà de pólvora Monti, vam ser escollits per la comparsa per formar-ne part, i tot i que no havia estat mai la nostra prioritat, vam estar molt contents. Ens podreu trobar durant tota la Patum (som fàcils de veure vestits de vermell) i el divendres també ens trobareu treballant per a la Patum Infantil. Tenim molta sort de poder viure aquests dies d’una manera especial i pensar que algun dia, noves generacions pendran el nostre relleu encara em fa sentir més especial.

Disfruto de la Patum, sense complexes i no sóc dels que m’agrada criticar-la (les coses es podrien fer millor, si, segur, sempre! però si només tenim cinc dies… gaudim-la fins a no tenir forces). Uniu-vos i balleu el que toquin els músics, salteu a la Plaça, torreu-vos als bars, rieu amb els amics, salteu amb els vostres fills, nebots, pares i néts, perquè el miracle de Berga torna d’aquí a molt poc!. Visca la nostra festa i aquesta Catalunya rica en cultura popular!.

Hi-fi

2 May

estiu1

I després de banyar-me al mar, salat, gelat, em vaig estirar i vaig sentir la sorra calenta a l’esquena. L’unica música, el so de les onades. L’únic pensament… no pensar.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.