Chet Baker

1 des

chetbakerhq

Dibuixar amb Jazz (ja ho sabeu perquè sóc un pesat) m’encanta. Però de tots els intèrprets i compositors de Jazz, Chet Baker és el que més m’agrada. Pel sò càlid, suau i sensual de la seva trompeta, pels ritmes melancòlics, per la delicadesa de cada nota que surt de la seva trompeta. Contraposat amb la seva vertadera personalitat, Chet Baker va revolucionar la música des de la seva vessant de jazz elegant. Feia molt temps que el volia dibuixar, de fet, l’he dibuixat moltes vegades, però en volia fer una versió més pictòrica, més realista, més treballada, en la que es destil·lés l’essència d’aquest magnífic músic. Avui m’hi he acostat.

Per qui no el coneixi:

Flors de tinta

28 nov

ram1

Saps que mai m’han agradat ni les tombes ni els cementiris. Que mai he cregut en el que conté un taut o una capelleta de marbre. Perquè tu, allà no hi ets. No sóc de portar flors als morts, perquè potser no us considero morts, us considero vius, en mi. Ahir et vaig trobar a faltar avi. Ahir vaig venir a casa teva, a veure el teu amor, a veure a aquella dona, que et va fer un petó a la galta i et va acariciar abans que te n’anessis a fer el teu últim viatge. Casa teva segueix fent la teva olor, el teu despatx hi té les teves emprentes, a les parets seguim somrient-te tots. Em vaig asseure al teu sofà, i mentre veia els nens i la iaia rient amb un programa que feien a la tele, me’n adonava que no estan tan lluny. Que suposo que quan arribem a grans som petits. Vaig sortir a la terrassa, a donar un vol, el sol escalfava com l’últim dia que vas asseure’t a veure els meus fills jugar a futbol, a fer la Patum. I la teva absència se’m va fer nus a la gola, i vaig decidir que, volia explicar-m’ho a mi mateix. Que et volia deixar un ram, però que els cementiris em fan “iuiu” i si te’l deixo, vull que sigui dibuixat, perquè tu sempre m’animaves a dibuixar, i perquè, en el teu calaix del despatx hi han fulls i fulls de dibuixos dedicats a tu. T’estimo avi.

Galgo

23 nov

galgho3

Després d’uns dies de introspecció tècnica de dibuix, vaig decidir dibuixar de nou un animal, aquesta vegada de colors foscos a clars (venia del cavall que era justament a l’inversa) i en aquest cas he hagut de fer exercicis de llums. Treballar tècnicament té el component de superació que m’agrada. En el meu erratisme hi ha aprenentatge, ho he de dir, però també m’agrada canviar d’estil de tant en tant. Aqui el teniu. Un galgo.

Who’s gonna ride your wild horses

21 nov

horse

Potser dibuixo per no pensar, ho reconec, quan dibuixo realista sol ser una mica això. Dibuixo i deixo que els pinzells, es moguin erràticament, deixo que em domini el color, més que el contingut. M’agraden els cavalls, em relaxen, em calmen, m’asserenen podríem dir. D’aquí a aquest dibuix que no pretén més que no pensar i dibuixar.

La soledat

17 nov

foxy3

Quan empro la soledat per trobar-me a mi mateix, quan busco desconnectar o simplement em desconnecto del món sense saber-ho, quan el pinzell busca la fulla de paper. Quedar-me absort, fora del món, en els meus pensaments i el que dibuixo acaba sent pinzellades disperses que formen un tot. La bellesa de ser-hi.

How dark is gone

16 nov

rosseta3

Entre els propòsits d’aquest any, vaig fer-me el de innovar, provar noves tècniques, trobar noves maneres de comunicar o millor dit d’expressar dibuixant. Aquest estil em va semblar força diferent, tot i que em recorda als dibuixos de Egon Schielle o alguns esbossos de Gustav Klimt o d’un Tolousse Lautrec. Doncs provat i com a recurs em sembla en general força bo.

Imatge

De llunes i pors

14 nov