Carta als españoles v.2.0.

12 jul.

El  meu amic Hector m’ha tornat una resposta-suport a la meva carta:

Ai germans…

Les comunitats de veïns és el que tenen: de vegades, et toca aquell veí cabró que et punxa la llum, et pren la connexió a internet i et ve a demanar sucre cada tres dies.

I vas passant, aguantant, essent educat i dient-li bon dia quan te’l trobes, encara que quan tanques la porta de casa teva, i et quedes amb la que veritablement és la teva família, li dius el nom del porc i més.

També et toca, de vegades, aquella veïna de 25 anys, alta, rossa i exhuberant, que es dutxa amb la finestra oberta i després es passeja per la terrassa, sabent que tu ets al balcó del costat, prenent un cafè amb gel i fumant un cigarret d’aquells llargs i blancs, de puta. Ella també et pren la wifi i et demana sucre però, quan ho fa, tu obres la porta amb una altre aire…

Les comunitats de veïns és el que tenen: avui te’ls estimes i demà els odies i no s’hi pot fer més.

El consol és saber que les comunitats de veïns no són la família, encara que de vegades ho sembli. I fins i tot, n’hi ha que diuen que la família no es tria i només es trien els amics. Sabent això, jo tinc els amics que vull, entre els que hi sou comptats, parleu la llengua que parleu.

Qui pugui disfrutar del dia d’avui, que ho faci. Com deia un gran savi amb veu de pito: “hoy ríen, mañana llorarán”

hat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: