Quin iuiu! per Jordi Boladeras

22 jul.

El Jordi (o mestre Boladeras com jo li dic), es un bon amic, poeta i escriptor de renom. A més de tot això, és un catalanista convençut de Sant Vicenç dels Horts. Avui ens hem trucat i m’ha passat un texte que va escriure ell mateix i que no té desperdici, llegiu i disfruteu-lo. Jordi,

Quin iuiu!


No ho puc evitar: m’inquieta la profusió de banderes espanyoles a finestres, bars, taxis i balcons arran de la victòria de la selecció barçoespanyola a la copa del món de futbol 2010. M’inquieta perquè sé que és la mateixa bandera amb la qual van entrar les tropes franquistes a Catalunya i amb la qual van imposar una dictadura nefasta per al nostre país i la nostra cultura durant 40 anys, l’ombra de la qual és tan fosca i allargada que arriba fins als nostres dies.

Per a mi, el tema de l’escut és una minúcia. La “rojigualda” amb l’escut franquista, amb el toro d’Osborne o amb el de la monarquia constitucional no varien massa pel fet que, a Catalunya, “ocupen” un espai que no els pertoca. A no ser que els usuaris de la “rojigualda” se’n sentin en l’obligació (d’usar-la) “por derecho de conquista”. No oblidem que Catalunya va perdre una guerra de secessió i que, des de llavors, sempre més ha estat ocupada militarment.

De fet, tornant a l’escut constitucional que acompanya l’actual bandera espanyola, cal constatar que és pràcticament idèntic a l’escut que la va acompanyar, en el bàndol nacional, entre el 13 de setembre de 1936 i el 2 de febrer de 1938, és a dir, en plena Guerra Civil. El sinistre escut amb el pollastrot aguilenc, orlat amb la inscripció “Una, grande y libre”, és posterior. Va presidir les astes victorioses des del 2 de febrer de 1938 fins al 5 d’octubre de 1981!

Ho sento: malfio de la presència de la bandera espanyola a Catalunya perquè l’únic que ha demostrat des que és vigent és que el nostre país sempre ha perdut sistemàticament totes les possibilitats de progrés real (econòmic, polític, cultural i social) mentre ha onejat en el cel català.

Ara m’inquieta caminar pels carrers catalans. No em podia imaginar que hi havia tantes persones disposades a empunyar la bandera amb què el franquisme va desfer la nostra nació. Una nació històrica que, paradoxalment, encara avui necessita afirmar que ho és, i que no pot decidir què serà quan sigui gran perquè la “indisoluble unidad de la nación española” li ho impedeix. Ui, quin iuiu!

Jordi Boladeras, escriptor

Anuncis

3 Respostes to “Quin iuiu! per Jordi Boladeras”

  1. Ignasi 22/07/2010 a 5:54 pm #

    si senyor !!!!!

  2. Ignasi 22/07/2010 a 5:55 pm #

    si senyor!!!!!

  3. Rebeca 28/07/2010 a 1:55 pm #

    A mi també em fa iuiu passejar-me pels carrers. A Sabadell es veuen moltes banderes espanyoles però per sort contrasten amb les senyeres i les estelades que pengen també dels balcons i finestres. No tinc record d’haver vist mai una bandera espanyola penjada en un balcó. Realment esgarrifa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: