Gambrinus, o el príncipe de Beukelear borratxo.

30 jul.

Si l’odi es materialitzés en una forma no viva, (a part de la bandera espanyola) segurament ho faría en el personatge Gambrinus. Emblema que orgullosos llueixen els senyors de Cruzcampo (si, aquella cervesa xarnega que té gust d’orins d’animal. No no els he provat però s’hi ha d’assemblar!). El personatge en qüestió pren el nom (d’això se’n diu robar) del patró de la cervesa no oficial, un compte que es deia Juan Primus (d’aquí l’inefable nom), tot i que l’imatge se l’han passat pel forro i l’han aixafat com han volgut, transformant-la en un príncipe de Beukelear borratxo i obès. Aquesta imatge capitaneja unes franquícies espanyoles clòniques entre elles. Plenes de barrils de plàstic, imatges de “porexpan” que volen semblar una taberna (de Flandes?). A aeroports espanyols, a les ciutats espanyoles i fins i tot a Bilbao, en plè casc antic m’he topat amb aquest abort del disseny, a aquesta llegenda prefabricada, rient i oferint-me cervesa de pixats. Aneu alerta, son per tot arreu!

L'objecte del meu odi.

El Gambrinus amb un idiota. Important el detall dels mocasins sense mitjons.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: