L’ombre de ton chien o no tenir temps per projectar-me al ciberespai.

10 nov.

Doncs això, que últimament no tinc molt temps per projectar-me a internet. No tinc temps per actualitzar el blog, però segueixo lluitant amb entrades punyents perquè no mori. Fotut temps!! no sé qui va ser el primer ruc que es va doblegar a aquest estupid invent que és el temps. I nostaltres estúpids humans no tan sols li fem cas, sinó que per recordar-nos a nosaltres mateixos que som poc més que insignificants, agafem el rellotge i ens l’enclastem al canell, i orgullosos presumim de la bellesa de l’aparell. Som uns animals vanitosos i cecs als quals nomès ens preocupa avançar.

Després de la reflexió (sent jo qui la fa no té cap mena de valor). Us comparteixo un video de L’ombre de ton chien (l’ombra del teu gos) grup que acabo de descobrir i que m’agrada.

 

Anuncis

2 Respostes to “L’ombre de ton chien o no tenir temps per projectar-me al ciberespai.”

  1. Susagna 14/11/2010 a 9:54 pm #

    Teti,
    Quanta,quanta,quanta raó que tens!
    El temps, aquest vell acompanyant que ens fot la punyeta cada matí, que ens atrapa constament encara que ell vagi a peu i nosaltres amb bicicleta, i que al vespre, com un intrús, se’t posa dins el llit i s’arrapa als teus somnis…
    Un amic em va regalar un llibre que et recomano “Elogi de la lentitud”. Però, com que no tinc temps, encara no l’he llegit!!!!
    Segur, que si el món girés més a poc a poc, tot tindria un altre sabor.
    Un petó.

    • Jordi Boladeras 21/11/2010 a 8:11 pm #

      Aquest amic que et va regalar “Elogi de la multitud” ha trobat aquesta Editorial, signada per Agustí Montal, a la revista “Crònica d’Or” de Mutuam, que porta per títol “A poc a poc també s’avança”.

      “Quan som grans, l’organisme ens demana de fer les coses amb més calma. Això és així i no cal lamentar-nos-en si, en comptes de considerar-ho un defecte, ho valorem com una qualitat.

      Ja fa uns quants anys, el prestigiós periodista econòmic Carl Honoré va publicar ‘L’elogi de la lentitud’, un llibre savi perquè va fer reflexionar sobre l’aprofitament real del temps en nom del culte a la pressa i a la velocitat; i va qüestionar-ne els resultats.

      Per més que el ritme de treball en una empresa eficient ha de ser accelerat, també cal disposar de pauses per reflexionar. I si bé és obvi que l’ús de les comunicacions electròniques ens empeny a la velocitat (en rebre i emetre comunicacions) i que, en general, el món desenvolupat porta un ritme molt viu d’activitat, no ho és menys que la feina ben feta demana dedicació, atenció i sovint paciència.

      L’estrès, el neguit, la velocitat, el menjar ràpid, les feines enllestides malament i amb presses, la hiperactivitat en l’esport i en el temps d’oci, etc., són contraris a un dels secrets de la felicitat: l’equilibri. En aquest sentit, la vellesa és l’etapa de la vida en què, paradoxalment, gràcies precisament a haver de fer les coses a poc a poc, amb calma i tranquil·litat, les persones descobrim energia positiva i eficiència en el ritme lent de viure que ens pertoca.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: