Senyors, ara si, tots aquells que estem convençuts de que l’Independentisme és l’unic camí no tan sols als problemes d’identitat sinó econòmics tenim encara una esperança. Som molt valents, però som pocs, necessitem que cada dia se’ns afegeixin altres catalans que, despertant de l’engany español caminin amb nosaltres. Un gran exemple d’aquest fet es l’article que l’altre dia va escriure Jordi Pujol i Soley, que lluny de ser-ne fan, sempre he respectat. Amb la pàtina que otorga la honorabilitat de la vellesa, el senyor Pujol va dir clarament i amb la seva pròpia lletra el que molts pensem. Catalunya ha d’alliberar-se del model fraudulent d’Autonomía, ja que Espanya acaba de demostrar que no hi creu. Amb declaracions del senyor Zapatero dient amb la boca de pinyó que “hay que invertir en autonomías, pero con aportaciones ajenas” ho diu tot. No estem davant d’una retallada econòmica, estem davant d’una retallada d’identitat i drets.
Avui, escoltava a Jordi Pujol a la tertulia de RAC1, i, política a part, sempre és un plaer sentir parlar aquest senyor. Mentre Basté li demanava si sempre havia tingut aquesta sensació, ell, feia una pausa i demanava per antena: “perdoni senyor Basté, que no hi ha sucre pel cafè? D’acord de retallades però tampoc cal anar tant lluny eh!”. Distès seguia: “Cap als anys vuitanta van començar a venir els núvols de la tormenta que actualment s’està evidenciant”. Ara es un moment en que tothom ha de sortir de l’armari, ha de parlar d’independència sense complexes, de llèngua amb plè dret i ara és el moment d’anar a europa. No per referèndum, sinó per proclamació unilateral d’independència. Ara es el moment, i li agraexo profundament senyor Pujol que surti de l’armari quan més ho necessitem. Els que vam estar a la manifestació d’aquest estiu passat sabem que l’exit de la manifestació va venir donat perquè per fi vam aglutinar tot el nacionalisme català. Ara, és el moment de tornar a fer-ho.
Els catalans ens necessitem els uns als altres, tant se val la dreta, l’esquerra o el centre. Primer siguem, deprés ja ens reestructurarem com a país i tendències polítiques. Avui, estem una mica més aprop de Catalunya i més lluny d’Espanya.
D'on no n'hi ha no en raja 
Teti,
Gràcies pel comentari. L’he trobat molt dolcet, i venint de tu…fins i tot m’ha extranyat! Que el fred t’ha deixat les mans baubes? És broma! Ja saps com t’admiro el teu pessic constant i rabiòs al dia a dia del nostre país!
Bé, jo també “admiro” al president Pujol, sobretot per la seva trajectòria personal i política. Considero que, junt amb Felipe González, es mereixen el pòdium dels bons polítics del segle XX.
Ara bé, a banda de semblar-me genials les seves consideracions dels últims dies, i que, als seus anyets surti de l’armari (sempre hi ets a temps!) el que no entenc és perquè no els hi explica als seus de CIU, al seu fillet i al senyor Mas? Perquè CIU es mantè fent la puta i la Ramoneta? amb perdó per l’expressió. Que passa, que els hi treuria vots ara? Bé, potser, és que el que vol és provocar-los? Jo sóc de les que crec que no es pot ser a l’hort i a l’era i menys en política. D’exemples, mil. Tots passen factura.
Bé, esperem aconteixements…