Adéu

12 abr.

Suposo que és una de les pitjors paraules del món. No voldria dir-la mai, però aquesta setmana santa, quan vaig despedir-me de la meva àvia sabia que “l’adeu” prenía més sentit que mai. Avui, s’ha mort.I la veritat és que et deixa una sensació recomfortant el poder haver-te’n despedit. Vaig baixar amb el Quim, que ho va inundar tot de rialles i felicitat, una sala fosca i amb la meva pobre iaia estirada en un sofà es va omplir de llum i vida. L’àvia no em va conèixer, però va riure quan va veure el Quim, i amb això em quedo.

Qui sap que li pasava pel cap? segurament coses alegres del passat, una regressió en el temps… una imatge que mai oblidaré. Vaig estar una bona estona amb ella, i quan vaig marxar, li vaig agafar la mà i vaig poder-li fer un petó a la seva galta suau, fina, el Quim n’hi va fer un altre i vaig pujar cap a Berga. Fa una estona m’ha trucat el meu pare i m’ho ha dit.

Demà, suposo aniré a Sallent i veuré per última vegada a la iaia Pepita. Però al meu record nomès hi tindré records de quan era aquella iaia que pujava amb parapent, aquella iaia que anava a aerobic, aquella iaia que era severa però molt carinyosa a l’hora, elegant. Si el blog ha de ser un reflexe de la vida, també he de reflexar les coses bones i dolentes de la mateixa. Ara en toca una de dolenta. Deixo aquesta cançó que m’encanta i la trobo molt apropiada.

Per tu iaia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: