L’Ós i l’Arborç

18 abr.

Avui a les 8:30 del matí agafava l’AVE destí Madriles per mantenir una conversa amb una senyora molt important de la DGS i a veure si ens entenem en els termes que toquen a la  inminent absorció de l’empresa per la qual treballo. Arribem a Madrid (una petita delegació del Comitè d’Empresa) i em trobo amb el que sempre em sol passar quan arribo a Madrid. Trobo que és cutre! i ho dic sense voler insultar-los (que també). A madrid, no han mort moltes botigues i bars cutres que a Barcelona moguts per l’afany del fals disseny i el Pladur (que ha fet molt mal al dissenys d’interiors) han despreciat i desmantellat. Hi podem trobar botigues com per exemple una “Navajería” que resa en el seu slogan “Millares y millares de navajas, tijeras y cuchillos inoxidables”, o una guitarrería, o una botiga que venen miniatures de plom de una processó de setmana santa… qui collons compra això?. Madrid és això, hem dinat cocido madrileño completo (que és primer i segón plat) i cap a veure la responsable de la DGS. De camí una cosa que m’irrita…. molt… les putes banderes d’españa per tot arreu… quin fàstig… de petites, de grosses, de l’aguilot… no s’aguanta, de veritat, però aquesta gent no és madrileña? no n’he vist ni una de la Comunidad de Madrid… tot putes estanqueres!. És llavors quan te’n adones de que hem de ser independents, perquè jo amb aquells no hi tinc res a veure, però res de res, un ou amb una castanya. De fet, de Madroño a Arborç hi va un món cultural, social i polític.

Arribant aquí i just passar la porta he arribat just quan ha marcat el Chelsea, de manera que valdría més que no hagués arribat fins al final del partit. Quin patir tu… ara ens tocarà remontar…. he fet petonets als nens i ara em disposo a anar a dormir, perquè estic una mica trinxat. He de dir que he aprofitat el viatge per veure dos pelis que tenia en ment i que (al ser extranyes, com diu la Gemma) doncs me les miro jo i no la faig patir.

Chico&Rita: M’ha encantat, més tècnicament que no el guió, però he de dir que m’ha sorprès gratament. Avui en dia és molt poc usual trobar rareses d’animació com Chico & Rita, però quan les trobes val la pena para-hi atenció. Ho trobo una currada, una passada de producció i una història que personalment m’ha agradat. La típica història de destrobaments (desencuentros en patxec) que et recorden que es viu una sola vegada i s’ha d’aprofitar. Li dono bona nota i la recomana a tots aquells que tinguin a la seva llista de sensibilitats la música jazz i cubana i l’animació.

Eva, rebel·lació del festival de cinema fantàstic de Sitges d’aquest any. També m’ha agradat, tot i que és molt diferent de tot el que es fa a Catalunya, s’ha de dir que està molt ben feta, efectes creïbles, actors bons i sobretot no gens pretensiosa. L’he trobat adient i no recargolada en efectes especials. M’ha agradat bastant, recomanable per als que els hi agrada la ciencia ficció en el planeta terra.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: