Al laberint i fugida

16 maig


Seguim amb la sensació de no control permanent… de intentar abarcar-ho tot i no poder fer-ho… és la sensació habitual per aquesta època, avui, puja i baixa al meu poble, i feina i comitè i reunions i viatges… tot barrejat. De moment no ha “petat” res, però sempre acaba petant alguna cosa. La sensació és com quan t’aixeques a la nit sense llum i has de creuar una habitació que desconeixes… segur que acabes enganxan-te amb algún dit en algún moble (que fa molt mal). Doncs la sensació és aquesta… puc tenir sort i sortir-ne indemne o puc patir una topada que em deixarà per terra. Una vegada dit això també puc agafar les maletes i anarme’n a una illa de dimensions limitades a morir d’inanició!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: