Onze de Setembre

12 set.

Ahir vam viure un moment històric, en tots els sentits. Ahir els Catalans vam emprendre un camí sense retorn. Un camí  que hem d’emprendre tot i els obstacles que ens imposaràn els nostres enemics Espanyols. És el moment, tothom ho ha demanat, ara cal ser diligent i no rendir-se davant l’imposició espanyola. Moltes imatges que encara no he  procesat em van venint de la diada d’ahir, però el sentiment que tenia avui era molt diferent al d’abans d’ahir. Em sento orgullós del meu poble, de veure que no som tan pocs, que som pacífics, intel·ligents, que sabem el que volem… I quan algú persevera, acaba aconseguint el seu objectiu més tard o més d’hora. Des d’España han intentat tapar el profund abisme que ens separa i que ahir va fer-se molt més fos, més profund, més abrupte. Avui més. Em sento com un d’aquells Micalets de l’interior de Catalunya que va agafar el fusell i va anar a defensar Barcelona aquell 1714. Avui sóc un Micalet i més ho seré, perquè per la meva part, defensaré l’identitat d’aquest país i a la seva gent fins que no em quedi un alè. Per celebrar-ho un dibuix de  Micalet.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: