La pluja i l’home orquestra.

31 oct.

La pluja cau i atrapa a l’home orquestra enmig de l’aiguat, massa poc lleuger, carregat d’instruments es mou lentament i amb sons no intencionats, xiulets i percusions no desitjats que sonen més a lament que no pas a sò. Anguniós i trist es  mou cap a una entrada per aixoplugar-se. Pesadament es treu, un a un, ceremoniosament els instruments i sense dir res, es posa a pensar. Plora amargament una estona, brama desafinadament, moqueja i s’esgarrapa el cap. Durant uns minuts s’assenta a l’ultim esglaó de l’entrada modernista, en silenci. Esperonat per un soroll de forrellat que es tanca, s’aixeca, moll encara, nota el pantaló que li sega la cuixa al aixecar-se i se’l nota pesat. Camina fins a la porta i llavors torna a veure la seva trasteria musical. La nota pesada abans d’aixecar-la. La nota clavant-se en la seva espanlla, fent-la enrogir. Se’n va. Corrent. Mentre corre sota la pluja mira enrera i veu la muntera instrumental i alleugerit apreta el seu galop. Ja al semàfor desitja només que es torni de color verd. Quan el semàfor fa la metamorfosis cromàtica, l’home orquestra corre cap a la seva llibertat. No mirarà més enrera. a partir d’avui, es dedicarà a tocar instruments d’un en un. Suspesant-los en el moment precís. Tocant-los exclusivament. Disfrutant-los.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: