Seguim… salvatgement i amb una bola de neu de bon rotllo.

8 abr.

El cap de setmana ha anat bé, divendres intens, parlant amb un amic fins a altes hores, mal moment per a ell, però sé segur que se’n sortirà, en un parell de mesos espero que sigui un altre. El dissabte, amb son, esmorzar copiós, i passejar amb els nens, trobar-te amb gent, socilitzar-te. A la tarda, reunió de Plens (no comment) perquè millor no parlar-ne. Després Barça, amics i sortir una estoneta, perquè una amiga meva venia a Berga de festa (increïble eh). Tot i que tenia un mal dia, em va agradar veure gent que no acostumo, amics, coneguts i saludats, però sempre és una bona experiència, crec que sóc massa social, perquè en tinc necessitat, de parlar amb gent que no es l’habitual ni amb la que solo, llàstima que sol durar poc. El diumenge, al matí i amb més son, la Gemma a caminar i jo amb els nens, després, vam anar a fer una excursioneta i a dinar a cals meus pares. Barcelona, el retorn, sopar davant la tele i a dormir.

Avui he tingut un dia raro, d’aquells que et costa passar. He anat a currar amb moltíssima son. No puc dormir seguit, i això ja comença a emprenyar. Esperem que sigui passatger. He mirat una peli i ara me’n vaig a provar de dormir, la peli era Salvage de l’Oliver Stone, m’ha agradat molt, la peli està ben rodada (el bo de l’Stone) i els actors treballen super-bé. La trama és correcte, i el triangle que formen els protagonistes es molt interessant. Els actors alguns consagrats alguns no, com sempre fa Oliver Stone, estan ben triats. Millor que la veieu, perquè una peli del Oliver Stone val la pena veure-la. Després, el Martí s’ha despertat, i l’he anat a veure, estava mig dret sobre el llit, mirant al voltant com dient que no sabia on era… pobret… anem tant de cul que no sap mai a quina casa dorm!. Li he fet un petó, l’he acotxat i me’l he mirat com recobrava el son, amb aquella careta d’àngel que fa ara mateix i que em recordo constantment que no puc oblidar-me’n mai. A baix, el Quim, mal posat, en una cantonada del llit dormia amb cara de satisfacció. Com vols que no tingui ganes de viure amb aquests dos petardos! Ara, encara que porten feina crec que és el millor moment de la meva vida, l’he d’aprofitar. Sé que de tant en tant us en deixo anar una d’aquestes sensibleres, però també és part de mi, i compartir-ho no tan sols em va bé sinó que crec que també ajuda als del voltant. Sempre he pensat en que les desgràcies van sempre seguides i les bones notícies, les bones coses costa més. A veure si és veritat. Visca les boles de neu de bon rotllo!, us deixo document gràfic al respecte, una bona bola de Neu del meu ídol infantil Pippi Langstrumpf:

b4a6060ea7ee9800ca63a71e2624c30a

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: