Passada la Patum

5 juny

943103_10200645540075401_331931272_n

Ja ha passat, ja ha acabat el moment que esperavem tot l’any. Ha passat d’aquella manera, ha estat una bona Patum en general, massa fred el dimecres, molta gent dijous, excel·lent però cansat el divendres, dissabte bo i diumenge tirant a dolent (parlo sempre personalment).

Vaig passar una bona Patum, si senyor, he disfrutat molt amb la meva feina patumaire, amb els companys dels plens i amb l’ambient que s’hi respira, que és francament bo. Vam passar un passacarrers terrible de fred el dimecres, amb un etilisme altmament elevat. Quina merda vaig agafar!. Molt divertit tot plegat, tothom estava de molt bon rotllo i va ser una bona nit. Complicitat amb la gent, gent que conèixes de nou. El dimecres, tot i el fred, no va decepcionar. Dijous al matí, cruiximent cerebral i cap a lluiment amb els nens. Amb el Martí, vaig passar-me tot el lluiment a primera fila, recordo la seva cara quan va veure que m’ajupia i l’ajupia a ell i va mirar amunt i va veure la cua de l’Àliga rodar per sobre nostre. La seva cara… amb les pupil·les dil·latades…i aquell somriure, és la pura il·lusió. Va ser dur però vaig resistir tot el Dijous de lluiment, però ho vam fer. Llavors, a la tarda vaig fer una bona migdiadeta. Al vespre molt bé, vaig fer un munt de plens i com sempre, tinc aquella cosa que, sempre que s’acaba un salt de plens he de trobar als que he vestit perquè m’expliquin com els hi ha anat (100% bé). Després vam sortir una estona però ja patia per l’endemà, que és el gran dia de la Patum Infantil. S’hauria de fer un Master per entendre’m aquell dia, tan aviat estic a dalt de tot, tranquil i gaudint de la festa, mig-emocionat com estic en un marró que ha caigut del cel. És un dia molt irregular, que em comporta un desgast a nivell físic i emocional, però que sempre acaba recompensant. Tot va anar molt bé, i l’agraïment de molts dels pares em va arribar de debò. El sopar va anar bé, i la preparació d’un arròs per la setmana que vé és un bon simptoma de que hi ha realment bon rotllo. A la nit, vaig sortir però amb seny (cosa que últimament no sé perquè m’ataca de tant en tant). M’ho vaig passar bé seient a fora el Negre i parlant amb amics que feia temps que no veia (i que com sempre, trobo a faltar). El dissabte va començar tranquil, dormint i descansant. Dinar a casa tranquilament i després a fer carotes, també m’ho vaig passar molt bé, i després de les carotes la Processor de Sant Ceferinu que  va ser molt divertida, com l’any passat. Després sortir de passacarrers, el de dissabte molt massificat i amb molta gent que de bon principi volia saltar la maça, moltíssima gent. Hi havia punts en que era una mica agobiant. Després ja tot va anar millor, ens ho vam passar bé, i a la peixera vam riure moltíssim. Després a dormir tard, em trobava fatal i tota la nit vaig estar enganxat al labavo. Terrible, semblava que em tenia que morir! Diumenge lluïment, hi vaig o no? resposta vaaaa si! Així va ser, vaig anar a lluïment però vaig aguantar 4 salts amb el Martí a coll i a primera fila, vaig escapar cap a Cal Albert per veure-ho des del balcó amb els nens, i així ho vam fer. Llavors, vaig anar a casa dels meus pares i vaig “morir” allí, dormint abans i després de dinar, amb un mal a l’estomac increïble i amb el convenciment de que a la nit no hi podria anar… per sort no va ser així. De on no sé van sortir forces de flaquesa i vaig vestir-me i cap a Patum, per sort tot va sortir rodó. Una nit dura perquè vaig treballar molt, després vaig pirar cap a casa a contracor… Tenia ganes de despedir-me dels “vermells”, de veure com les comparses, una a una s’anaven retirant a “la cova” de l’Ajuntament, tocar la guita grossa, la capa del Gegant Nou, veure les cares dels mateixos de sempre que et confirmen al moment que no estas boig, que senten el mateix que tu. Una bona Patum, que si no hagués estat pel fred i el puto virus que vaig enganxar hagués estat molt millor.

I fins aquí la crònica de la Patum, a partir d’ara em centro en viure i gaudir l’estiu i la família. El divendres tinc un Cocktail (queda pijo) en una terrassa amb Djs i gent de la feina, sembla bona formula. I el dissabte matí Macro-Festa d’aniversari de 14 nens del cole del Martí (inclòs) que fan el cumple a l’estiu i no el podrien cel·lebrar. Bona combinació no?. Evidentment ens quedem a BCN a veure si ens centrem.

A la feina fatal, molt curro, i una memòria de 64 pàgines que no s’acaba d’aprovar mai.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: