Cura de tot

29 jul.

IMG_2998

Arriba un moment en que tens tal merder mental que no pot anar a més. Aquest cap de setmana, però, ha estat clarificador. No m’esperava que anés tan bé, la veritat. Pujar divendres, tard, parlar de problemes i coses que s’encallen (temes laborals). Sortir a fer un frankfurt i tornar a casa. Dissabte no saps perquè i t’aixeques positiu, desparasitació general familiar (polls). Tots a passar per líquid, el paper film, les rentades i pintes molt molt estretes. Desparassitats a fer l’orxata. Anar a provar la meva furgoneta, a punt de la gran estrena, l’anada a Arsèguel. Tot a punt, m’encanta conduir la T2. Cafè i reunió després de Patum (si, sembla increible) i a les 6h tots a la terrassa del Cooker’s a punt de marxar ruta a Arsèguel. Bon rotllo, pipes, gorres, festa. Paradeta a Martinet, les tradicionals birres de terrassa i posterior viatge cap a sopar. Tripa de vedella, peu de porc, carn de xai, macarrons torrades, bon vi, copa i cafè i cap a Arsèguel! Arribada, desembarc, camí a la carpa i trobada amb l’altre gent de Berga, festa grossa, molt bon rotllo. Socialització i fum i vinets i birreta i molta música. Intens.

Rebel·lació mística:

De cop, m’assento al lloc ón recordo que m’havia deixat un aigua (els torrats també tenim set) i sec. Just a tocar, s’assenta Déu, que una bona estona va estar parlant amb mi. Amb unes eines impressionats de gestió personal, em va aconsellar. És una divinitat, té bon humor, molt bon humor, em parla de coses normals, és normal, més aviat afable, i connectem (com que em coneix tant…) així que va marcar-me un full de ruta per a la meva vida (365 dies) fins a la següent consulta, perquè Déu viu a un prat d’Arsèguel i seu en una cadira de fusta.

Després d’aquest llarg moment, vaig tornar a la realitat, vaig reenganxar-me a la festa i després vaig dormir una mitja horeta a la furgo. Em vaig llevar, vaig anar a buscar la resta de la Trepa i cap a Berga. Un cop arribats a destí, vaig aparcar (la furgo no em carregava bateria) i cap a casa, vaig dormir una horeta i vaig anar amb el Quim a veure el meu avi, que sempre n’estan contents. Vem dinar i cap a Sitges, a deixar el Quim i a veure el Martí. Tornada a Barcelona i dormir, amb somnífer, però dormir i no despertar-me no té preu… Estic animat i molt rel·laxat, i després d’una pujada sempre vé una baixadeta.  Aprofitem-la

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: