Post Diada

13 set.

IMG_4993

Una vegada passada la Diada, sol ser el moment de fer valoracions. No seré menys!. Realment és una meravella veure que una nació sencera, és capaç de sortir al carrer, com un exèrcit de formigues, ordenats, disciplinats i participatius. Crec que també és una virtut catalana. Som capaços de creuar el nostre propi territori de cap a cap, amb ganes, amb bon rotllo, de forma festiva i sobretot amb il·lusió per un demà millor.

Dins d’aquesta Via Catalana, no hi havia nomès gent agafada de la mà. Hi havia un poble que no perdona, que vol ser, que vol renéixer. I aquest crit és incontestable per qualsevol partit polític o institució. S’ha de començar a treballar des d’avui mateix per aconseguir el que tot el poble vol. La voluntat del poble ja no és un concert econòmic, o un estatut, ja no. El poble vol independència, vol caixa o faixa, però vol fer-ho bé. Hem de votar, i més important, cada català ha de fer els deures. Els deures son convèncer a aquells que puguem perquè votin si. Hem de fer força i pinya per convence’ls perquè els necessitem. Fora del marc polític (que en l’11 de setembre no hi han pintat res ja que és el poble que surt al carrer) hem de ser capaços de saber orquestrar la fugida d’Espanya. Fórmules n’hi deuen haver, però vistes les declaracions que des d’Europa s’han fet, no volen ni tocar res que faci olor de segmentació d’un territori. Ens giren l’esquena com al 1724 marejant-nos i donant-nos peixet. Tant se val, seguirem, perserverants el camí, com aquella vaca cega que escrivia el poeta, lenta, pesadament però amb determinació.

Hi ha un fet important en tot plegat, el jovent, els nens, els nens que estaven a la Via, el futur del país, que veu com s’allunya el somni de treballar a casa, de guanyar-se bé la vida una vegada surtin de l’universitat. Aquests ho tenen complicat, aquests son els que hem d’ajudar, perquè son sens dubte els que ens faràn lliures.

Jo vaig començar amb els que tinc més aprop que son els meus xics. Vam anar a la Via i ho vam passar molt bé. Va  arribar a casa trinxats, però va anar molt bé. I podràn dir, que ells es van agafar de la mà dels seus pares per creuar tot Catalunya de sud a nord i això també ens uneix i ens fa família.

IMG_5002 IMG_4991 IMG_4998 IMG_5035

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: