El Rei Gall

1 oct.

M’imagino, l’ingrés del Rei Borbó espanyol, en un hospital públic que per fer més fanfàrria és de poble. La Casa Reial, creu que anant a pagès, aconseguiràn (segons no sé quin estudi) una major popularitat, acceptació i apropament al poble. És com una visita d’aquelles que feien els reis a les ciutats i els hi donaven un títol però molt més. Arriben a un poble, posem Vilagall (inventat clar). A Vilagall, hi ha un hospitalet petit, la perla del poblet, funciona bé, és petit, però hi ha un cirurgià que va estudiar a França i que es veu que és una eminència, de fet, de vegades va a Chicago a fer conferència de transplant i pròtesis de malucs. És tot un personatge, que per allunyar-se de la ciutat, cria galls i altres animals a la seva casa de pagès. Sacrificat i molt responsable. Ell és l’escollit, és la persona. Una nit el truca l’Alcalde del poble i li diu que té una molt bona notícia, que és una oportunitat per a ell i per Vilagall, que ell destí de vegades afavoreix a les persones i no sé quines collonades més… de fet el metge l’ha deixat d’escoltar perquè nomès vol que li deixi anar quin servei ha de fer al poble. L’Alcalde, pomposament, li explica que el rei Don Juan Carlos Primero Rey de España es vol operar a Vilagall, que ell és l’escollit. – Collons, Aureli (és com es diu l’Alcalde) si ja saps que sóc independentista i sobretot republicà! perquè m’ho dius això! que vagi a un altre lloc el puto borbonet! – L’Alcalde es posa les mans al cap (per telèfon i amb pijama). No es tracte de que ho facis per tu! es tracta de que ho facis pel teu poble! Collons!. Pensa en els negocis, en el comerç, en la publicitat i ressò mundial que tindrà això! pot ser una oportunitat única per Vilagall. El metge escolta…. no diu res…. i al final, s’escolta un: – Demà et dic alguna cosa. Mentre el metge penja el telèfon sent a l’Aureli parlar: – Collons demà pot ser tard… bla bla bla.. click!.

Se’n torna a dormir i es debateix donant voltes al llit. Fa calor i li costa dormir. Al dia següent, arriba a l’hospital i hi ha una munió de periodistes que l’esperen, ell, silenciós va fins al mig del forum que formen els periodistes. El primer en disparar és el d’Interenconomía: – Doctor! ¿Que le parece a usted ser el elegido de entre toda España? – silenci – ¿Ya ha hablado con el Rey? – silenci més llarg – …….. més – De cop, la veu del mege ressona a l’entrada del Hospital del Gall de Vilagall:  Es un honor, un privilegio y un gran reto profesional. Espero estar a la altura la confianza depositada por la Casa Real y de toda España. Ho diu fort, segur, vocalitzant i amb un tò seriós.

Entra dins a l’hospital i es troba al sèquit reial, una representació de la fanfàrria espanyola, el Cap de Protocol, el Cap de Comunicació, el metge de capçalera Reial, les dos Infantes amb uns borbonets escampats per la recepció i la Reina Sofia. Tots cap a la sala de direcció de l’hospital. Allí, s’explica com serà tot i els passos a seguir cara premsa i protocol. El metge fa que si amb el cap, opina i positivitza tot el tema. Finalment, coneix al Rei dels Espanyols. Entra per la porta amb unes crosses i somriu, vé amb dos guardespatlles que li aguanten les crosses quan seu. Li diu que té tota la cofiança en el metge i riu amb un: No es para poner presión, pero tu mismo…jojojo. El metge riu.

Passen dos dies i s’acosta l’hora de l’operació. És un moment molt delicat. El metge arriba al matí a primera hora, amb una bossa d’esport, tipus “macuto”, entra per la porta del darrera. Ho prepara tot i a les 14:00 el Rei, tan llarg com es, entra en una camilla altament sedat. Llavors, el metge fa fora tothom. Sortiu, nomès em vull quedar amb el Ferran (l’infermer de quiròfan) i sa magestat. Dues hores, suor, calor. Surt la camilla amb el Borbò estès, amb un llençol que el cobreix fins al malic. Té bon aspecte. Color (hi té a veure que sigui conegudament alcoholic) però sembla bé. La Reina, alleujada abraça a l’infanta que té més aprop ploren. Molt emotiu. L’entren a l’habitació i el camiller diu: Ordres del metge, no entreu fins d’aquí a una hora, l’anestèsia que li han posat era forta. Tot està bé, podeu veure’l des de la finestra.

Un munt de gent entela el vidre mirant a l’interior, un Borbó descansant. Tothom espera la sortida del quiròfan del metge. Medis, periodistes àvids d’exclusiva.

Hi ha nervis… De cop, un crit esvera a tots els periodistes, borbons, medis i Casa Reial. Tots esverats corrent cap al crit!. Arriben i veuen a una infanta estesa a terra! s’ha desmaiat, mentre, la porta mig oberta deixa a la vista una segona infanta mirant fixament al llit de l’habitació i a dins, una Reina plorant al sofà de visites amb les mans davant la cara… Al mig, com qui no vol la cosa, orgullós i alçat sobre el llit, s’hi troba el Monarca, mirant amb cara de perpexlitat la cara de la infanta que té just davant del llit.

reigall

El metge, republica convençut era fill d’un emigrant que es va refugiar al sud de frança, amb una educació rígida va estudiar en els millors col·legis Francesos i va aconseguir reconeixement internacional. Però no va aguantar la pressió d’operar a algú que passava davant de la llista pública, de gent que ho necessitava, de persones que coneixia i veia morfundir mentre el rei, passava davant de tots. Una lliçó exemplar va pensar. S’ha d’acabar la merda aquesta de Borbons i protocols. Ningú els ha triat a aquestes sanguoneres! Demà se’n recordaran per sempre de Vilagall.

Anuncis

2 Respostes to “El Rei Gall”

  1. Mainstreamer 01/10/2013 a 11:35 am #

    Avui això més que un blog és literatura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: