Dimecres aixequem el cap

20 nov.

 

Surt el sol, sempre acaba sortint. Per celebrar-ho una cançoneta de Silvia Perez Cruz, la noia senzilla de veu estratosfèrica que m’enamora per moments. Un toc flamenc a les cançons de tota la vida i resorgeixen grandificades. Com una escena quotidiana pintada per Vermeer… l’art dóna i immortalitza coses normaletes, les fixa i passa a la posteritat. És el cas d’aquest poema cantat de Josep Mº de Sagarra, amb Toti Soler. Un luxe a l’abast d’un clic.

El cap de setmana passat, vam tocar el cel al Curling, vam guanyar el nostre millor partit fins avui. Un partit que era difícil però que va acabant sent molt bò. Després ens van fotre una pallissa del 15! però el primer partit va ser brutal. Molt content i per tot plegat. Reunió de cosins el dissabte i molta pluja.

I seguint amb la barreja d’avui passo uns esbossos que he acabat avui, però que vaig començar ahir. Una mica de tot.

20nov

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: