Un petit turc

3 juny

Porto moltíssims anys (ni me’n recordo) vinculat a la Patum Infantil, primer participant, després ajudant i finalment coordinant. No sé els anys, però no sóc d’aquells que conten i ho treuen en qualsevol conversa, no ho veig necessari, però no havia sentit en tots aquests anys res igual al que vaig sentir ahir a la tarda. Ahir el Martí va fer per primera vegada de Turc, plovia una miqueta, estava molt nerviós, no volia perdre’m de vista i a l’hora sabia que és conscient que he de parlar amb la gent i solucionar problemes, però era allà. Vaig veure com de bones a primeres el posaven a fer de Turc, sense haver-ho fet abans, sense explicar teoria, sense indicacions. Ho fem així perquè els nens s’ho prenguin seriosament i vegin per ells mateixos que depèn dells fer-ho millor i observin en moviment que fan i que no fan bé. El mètode funciona. Però quan veus al teu fill que comença i està nerviós, preocupat… és un altre cantar. Com molts pares vaig fer el mateix, patir i esperar a veure com evolucionava, i la veritat es que ho vaig patir i després gaudir. Ho va fer molt bé. Molt.

Estic especialment feliç i com apuntava al principi no hi ha res comparable a veure el teu fill fent la Patum, per aquest motiu també entenc a tots els pares que no han tingut la possibilitat que el seu fill faci la Patum. Vaig trobar-me inmers en cada moviment del Martí, i ho vaig gaudir moltíssim. Un dels moments més importants d’aquest any sens dubte i que em marcarà. Una sort i una preciositat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: