MercheMix vol1

25 set.

IMG_7636

Doncs això, que la Mercè és com una festa major però molt descontrolada. Ja comença per no tenir un fullet ón hi sigui tot documentat, que si, que és molt modern, baixar-te una app mola, però llavors acabes en un lloc sense cobertura, mirant ón ets i ón fan alguna cosa que valgui la pena aprop. T’hi plantes i trobes una massa humana interdimensional fluctuant per la zona de l’espectacle/exposició en qüestió, de manera que arribes a la zona i marxes amb la cua entrecames i el que és pitjor, fent cua per marxar. Trobes espectacles pel camí i gent corrent amb motxilles a l’esquena, corrent com animals perquè arriben tard a algun event, però, tu, que ja ets gat vell, saps que ser al mig significa no tenir fills i ser-hi hores abans, així que t’entregues al art màgic d’improvitzar i tot torna a funcionar. Agafes tu l’skate i els teus fills amb bici-sense-pedals i patinet i vas a passejar. I resulta que llavors és quan t’ho passes més bé. Que descobreixes llocs fantàstics i que resulta que fins i tot tens temps de fer alguna cerveseta a la fresca. Això és per a mi la Mercè. Anar d’hora a algun museu de portes obertes, anar a comprar sabons artesanals amb els meus fills, titelles al carrer i jugar a qualsevol cantonada, perquè no tot és grans farres al carrer, hi han racons que et permeten deixar-te anar sense pressa.

 

Anuncis
%d bloggers like this: