I com qui no vol la cosa ja s’acosta nadal…

26 nov.

Al treballar en un polígon industrial, no tens estímuls de temps, ni notícies de quiosc, ni decoracions puntuals, no passa el temps. Assèptic tot plegat, com en una pel·licula islandesa, tot fosc, molt gris, molts cotxes, pluja gris i poca gent. És el que té. Puges al tren que està a 35ºC i t’ho has de treure tot, suant surts del tren i t’ho tornes a posar tot, llavors entres al bus i tornes a tenir calor, a la feina va per plantes… així que passo de Islàndia a Bogotá en minuts. Terrible tot plegat!. Ahir vaig aterrar a Barcelona i me’n vaig adornar que hi ha vida, que la gent passa i és conscient del seu temps. De fet, el gaudeixen col·lectivament. Aquest cas s’aplica al Nadal. Ahir estava tot engalanat, preciós, vaig passar uns minuts caminant amb música, mirant arreu, descobrint de nou la ciutat que tantes vegades he redescobert.

ambcascos

Anuncis
%d bloggers like this: