Here we go again!

20 abr.

Doncs com deia Otis Reading, aqui seguim de nou. Paron si, sóc conscient que he deixat durant uns dies el blog. Retrotrobada, Patum, Curling… tinc masses fronts oberts. Ara però torno amb la crònica una mica desenfocada, o visió personal de la realitat.

He fet moltes coses aquests dies de inconnexió blogera. Des de cates de formatge supremes (després la faré en post com Déu mana) o visites a japonesos impressionants, descobrir que el Quim (el meu fill petit) té dots d’artista, amics, retros, bicis, cotxes, cursos d’autoformació, pasqua, titelles per nens… he fet de tot i més.

Anem a pams, el Quim feia la festa de cumpleanys compartida amb altres alumnes del seu cole i ens va tocar als pares fer un conte popular amb titelles de dits… així que vaig fer un “mix” de dos comptes i va acabar sortint un “La caputxeta vermella i la seva amiga Rapunzel” una mica extrany però va anar bé, el Quim va estar suuuper content. Tres dies després la seva profe que és un amor ens va grapar un dibuix a l’Agenda posant-nos un missatge de que el Quim dibuixa molt bé. I direu… El Teti té molt interès en que el seu fill sigui un artista? No, però em fa gràcia. No sé si s’ha de fomentar o no (jo crec que si però amb la calma que pobret té 4 anys acabats de fer), però com a mínim des de la meva visió tindrà una opinió de tot plegat. Us adjuto dibuix del capità Shang de la Mulan by Quim:

IMG_2382

Sobre la resta, penjaré varies fotos que serveixen per exemplificar la meva vida sé que no interessa, però és part del meu diari de vitàcora que hauria d’actualitzar més sovint…

Anuncis
%d bloggers like this: