L’aigua relliscant…

11 ag.

4484042330_db39740020_o

Ahir a la tarda també vaig sortir a córrer, porto un parell de dies seguits i no hauria d’apretar tant, però també hi ha una mica de teràpia en el fet de córrer. Ahir va ser més fluix. Una de les sensacions que m’agraden més de córrer o fer esport, és quan acabes exhaust i arribes a casa, deixes la roba que pesa el doble del seu estat normal (suor) i et poses a la dutxa, amb aigua molt freda (sé que no és del tot bo i que és millor amb aigua tèbia… n’hi ha que ho fan fins i tot amb aigua calenta -icono del watzz amb el àcid cridant morat). Posar el cap sota la dutxa amb molta pressió, aguantar-te amb els braços a la paret mentre el clatell rep gran quantitat d’aigua gelada que et baixa pels cabells i el cos… Moment perfecte, puc estar una estoneta sentint el fred, com baixa pel meu cos i arriba als peus tèbia d’escalfor després de lliscar pel meu cos. Llavors agafar la tovallola i notar com m’asseca. M’agrada molt, coses d’estar una mica sonat!

Anuncis