Feia dies que no escrivia…

23 set.

De l’anar i el devenir del temps se’n treuen coses… o no. Realment he anat com de cul i com que no tenia ganes d’escriure. No em passa res, estic bé, molt bé! Ho dic perquè he trobat un parell d’amics que m’han dit que si em passava alguna cosa, que el meu blog tenia un parell de posts força depriments. Sóc així amics, ja ho sabeu, necessito un temps per llepar-me les ferides i torno a reeixir com un gosset content, remenant la cua. Tot té el seu procés.

Ara mateix ja torno a estar content. Ahir vaig anar a un concert d’una noia que és per flipar. Un concert en una sala prop del Razzmatazz que es diu Rock&Sound i que em va encantar, a mi els bars amb aspecte de “tuguri yankee” m’agraden i si per l’ocasió hi han personatges autèntics més. Ahir vam unir-nos tres amants de la música (personalment sabeu que estimo la música en totes les seves formes) alguns més versats en música contry-rock que jo (evidentment no costa molt). Però vam encertar de plè. Un concert d’una hora 40 minuts de pur, genuí i autèntic rock sureny yankee. Vaig flipar, amb com Stacie Collins, amb el seu barret i camperes tocava l’harmònica, i he anat a bastants concerts, però aquesta noia és brutal!. I com explicava avui a una amiga: “Quan un concert acaba amb la cantant pujada sobre la barra del bar cantant, sens dubte és un bon concert”. Vam vibrar amb les seves cançons i amb la possiblilitat de ser a primera fila. Acollonant tot plegat!.

Us passo un parell de fotos:

En un altre ordre de coses he trobat una petita joia en l’espai internauta. M’encanta de principi a fí. El dibuix, la música, el moviment… és una obra d’art, us la comparteixo! Bon dia!!!

Anuncis