On vas CUP?

4 gen.
elllop
Abans de res, aclarir que tinc dos visions polítiques de la CUP, la local (de la que ara mateix no en tinc queixa) i la Nacional, que si que tinc queixa i que com a català tinc el dret d’expressar.
Des del punt de vista nacional, crec que la paraula que deifineix millor la situació actual és ENGANY. Si, hem estat enganyats, el llop s’ha vestit de xai (independentista) per entrar a casa, i nosaltres (i els mateixos de la CUP) els hem deixat entrar perquè ens agradava l’estalada que lluïen. Un cop dins, han enganyat a tot un país, primer parlant i exhaurint terminis, i després fingint (perquè ningú s’ho creu) un empat (que en diuen tècnic però que un empat és un empat) com a mínim rocambolesc en una constant assamblea que crec que no ha dut a res (també caldria revisar el sistema assambleari, des del meu punt de vista).
Fa molta ràbia, que, quan ets un independentista convençut (el meu cas) que has lluitat tota la vida (i els fronts en aquest cas no son importants) per un somni, que creies impossible i veus que no tan sols no anaves equivocat sinó que el somni es pot materialitzar, et posis en mans de persones que no valoren el destí polític i nacional de Catalunya primant rancúnies i arguments que crec que estan per sota de tot debat social (que crec necessari al seu temps). Només per respecte a les persones que han lluitat abans que nosaltres per una catalunya independent, moltes d’elles sense dur estelades al pit ni fer-se els “indepes del rotllo”, s’hauria d’haver votat SI a la investidura d’un un president en funcions que, pot o no ser de l’agrat de la CUP però que sí té el suport electoral d’una bona part de la població. Un cop arribats aquí, crec que ara toca fer un esforç des de tots els punts de vista polítics per donar la solució definitiva a tot aquest despropòsit al que ens hem conduït nosaltres mateixos, avui, som la riota d’aquells que ja es veien perduda la guerra, però toca reflexionar. Ara cal,tornar a fer un esforç social, d’orgull i de fermesa, deixar anar un sonor: som i serem!. Ens en podem sortir, però, només sent constants i no oblidant el somni pel que tots lluitem. Com deien els poetes, SEGUIM, SEGUIREM!
Advertisements
%d bloggers like this: