Clint Eastwood

5 gen.

clint

A part de ser una boníssima cançó del projecte Gorillaz (brutal cançó), aquest senyor em demostra un bon dia que un actor normalet pot esdevenir un magnífic director i posterior bon actor. Demostra, doncs, que tot evoluciona, que les bones idees, les ganes i l’il·lusió mou i millora les persones.. En el seu cas (i ara entro en la rel·lació en mi) va ser quan vaig veure per primera vegada “Sense Perdó”, un film que em va captivar, una història sòlida i una visió estètica i de narració excepcionals, després em vaig enamorar profundament de (en la meva humil opinió) les seva obres mestres, “Million Dollar Baby” i “Gran Torino” en aquests dos films, molt diferents entre ells, vaig trobar la versatilitat i l’estil d’aquest magnífic director. Els plans, la llum i l’arriscat guió em van captivar. Segueixo amb ganes de dibuixar, així que, patam! aqui teniu un Clint Eastwood al meu estil. Feliços reis (Macs eh! no fotem)

Anuncis