Jagger’s way of life

18 gen.

Mick_rgb

Doncs avui, dia desmotivat on els hi hagi (es veu que avui és Blue Monday), em surt una vena Rollingstoniana. Escolto Rolling Stones des de tota la p… vida, quan vaig trobar entre les rampoines de discs dels meus pares l’Aftermath. M’agradaven perquè eren diferents de la resta de discs que havia trobat, així que me’ls escoltava sense saber que eren un mega-grup històric… era així jo. Fins que posteriorment vaig veure que treien un disc i que eren (més o menys) actuals. Quan vaig veure imatges per la tele d’ells vaig flipar, primer de tot amb les pintes i després amb la manera que tenia el Mick Jagger de ballar, flipava molt i fins i tot vaig fer els meus “pinitos” imitant-lo en la intimitat, cosa que passat uns anys i anant ebri vaig recuperar.. jajaja. He anat a molts concerts seus i encara que, de vegades em deixo seduir per a nous grups i música, sempre retorno a l’origen. En fi, que passo aquest dibuix del Mick Jagger quan era jovenet.

Anuncis
%d bloggers like this: