L’abraçada

9 març

abraz.jpg

I mentre la rodejava amb els braços i l’apretava, la va notar fràgil, com si s’anés a trencar. Va deixar caure el cap sobre l’espatlla i llavors tot era la seva olor. No va dir res. Ell tampoc. Es van limitar a respirar acompassadament, com una coreografia pulmonar. Va passar la barbeta per sobre la seva espatlla i va obrir els ulls, el paisatge era difuminat, només hi era ella, que va fer el gest d’acabar l’abraçada i va somriure d’una manera serena, com no havia vist mai. Ell la va correspondre i van seguir caminant, amb el fred a les galtes i colpejant el nas, mirant-se l’un a l’altre.

Anuncis
%d bloggers like this: