Un cactus

31 març

cactus

 

I mentre sortia de casa amb el seu regal, una pluja inesperada va deixar la ciutat de color gris humit. Sabates molles, bassals de sutja… Va agafar amb delicadesa el cactus d’estructura de tipus columnar i el va tapar amb el paraigües de la seva filla, plovia molt, per la canalera del barret li baixava un rec d’aigua que mullava les seves espatlles, però el cactus seguia sec, intacte…

Va agafar el bus tot tancant el paraigües amb una mà i espolsant-lo va treure hàbilment la targeta de transport amb una sola mà. La va passar per la màquina i va quedar-se dret, al mig del passadís (per sort no hi havia gent). Una senyora se’l mirava encuriosida. Quan va arribar a la parada va baixar del bus tot desplegant el paraigües amb un botonet i es va afanyar a cobrir el cactus. Va caminar dos minuts i va trucar un timbre… va entrar, va tornar a tancar el paraigües amb una mà i va tornar a espolsar-lo. Va pujar les escales i quan va ser davant la porta es va treure el barret mentre deixava momentàniament el cactus al terra… es va pentinar. Es va olorar l’alè i va disposar a la seva estructura facial el millor dels seus somriures. Va trucar el timbre. Ding dong!. Va obrir un senyor de uns 55 anys, amb un jersei gruixut de color verd poma, que amb cara de sorprès va mirar al visitant: – Em pot aguantar aquest cactus? . El senyor, sorprès no va saber com dir que no. Va agafar-lo amb poques ganes amb les dos mans. Tot va succeir massa ràpid, un tret que va perforar el cactus i es va encastar a la cara del senyor del jersei verd poma, ara esquitxat de sang, un segon tret a l’estómac. Llavors un petit i estrepitós cop del cos al parquet, un tercer tret al cap. Va tancar la porta amb facilitat, va tornar a posar-se el barret i va marxar a casa amb el mateix bus que havia agafat.

Advertisements
%d bloggers like this: