To the sea

13 maig

girlonthebeach_w

Amb els peus nus, camines desenganxant el teu cos i ment de l’asfalt, de màquines brunzidores, de bicis carregades amb cistells de supermercat. Amb trenta passes en tens prou per acostar-te a una distància prudencial del mar-maragda que mor estirat a la sorra, prop teu.

T’agenolles, lentament, sense pressa, no has dut res, ni tovallola, ni bossa, ni vestit de bany, només el cap ple de núvols gris-cendra i ganes d’asserenar-te. No tens pressa.

Notes la sorra calenta sota les teves cames i el vent salat, acariciant el teu cabell, la teva pell, vent fresc, marí, salobre, vent viu, suau, tou. I respires llargament. I te’n adones que tens totes les forces del món, que el temps és teu. Caus com una heroïna de conte infantil punxada per un esbarzer encantat en un son profund amb un somriure als llavis. Avui dinaràs tard.

 

 

Anuncis
%d bloggers like this: