Absències

27 juny

Si, ahir era el meu aniversari i potser per enyorança vaig tornar a casa teva. Vaig trucar a baix, la iaia em va obrir – mira el Sergi! – sempre em rep amb la mateixa exclamació, ella que té l’absència clavada als ossos. Li faig una abraçada delicada i un petó a la seva galta també delicada. Parlem del temps i de futileses, per no parlar del que li fa mal de debò. I me’n vaig al teu despatx, travessant aquell passadís que de petit em feia por, tot i que mai ho havia confessat, i m’assento a la teva cadira, i trobo un calendari, d’aquest any, amb el dia del meu aniversari marcat i em poso a plorar… Perquè en els teus últims dies, avi, no veies bé, però tot i això vas trobar la manera de marcar el meu aniversari, perquè sempre trobaves la manera. Perquè cada aniversari en els meus 42 anys, vas ser tu, avi, la primera persona que em va trucar, el que em veia créixer amb un somriure, que em feia bromes… i et trobo molt a faltar. Molt.

11694001_10206047969572762_2148101570907754042_n

 

Anuncis
%d bloggers like this: