Cromatisme cinematogràfic

1 jul.

Hi ha dies que ho veus d’un color, per l’endemà veure-ho d’un color totalment diferent.

En el cine, això se’n diu cromatisme i sol ser responsabilitat del Director de Fotografia i del Director d’Art. I aquí és ón sempre arribo… Perquè no hi ha més intencionalitat cromàtica i estètica en el món del cinema?

Us poso un exemple, una de les meves pelis personals, podria ser “Grandes Esperanzas” adaptació del llibre de Dickens, que a l’any 1998 va rodar un jove Alfonso Cuarón (recentment ascendit a Déu cinematogràfic amb dos oscars i un globus d’or per Gravity).

El llargmetratge es va convertir en un clàssic personal, per varis motius, interiors (artístics) i estètics-narratius…. no sabia benbé perquè… Més tard i sense saber-ho, vaig veure un altre film del Cuarón “Y tu mamá también”, peli que em va sorprendre per varis motius i que sense saber-ho havia fet Cuarón. Posteriorment vaig veure “Harry Potter y El Prisionero de Azkaban”, sens dubte el canvi estètic i cinematogràfic de Harry Potter, l’evolució m’atreviria a dir…  Doncs bé, veient la peli (molt populista, ja ho sé) vaig saber que la habia rodat Cuarón, sense llegir-ho sense consultar-ho, per un impecable CRITERI ESTÈTIC molt lligat al cromatisme cinematogràfic, basat inevitablement en el color verd. Això em va portar a indagar una mica més… i va ser quan vaig descubrir que en realitat, el meu ídol, no era Cuarón (també comparteix una part gran) sinó el director de fotografia, Emanuele Lubezqui.

Aquest senyor porta fent cinema des de fa moltíssims anys, i resulta que a la que entro en la seva filmografía me’n adono del fet sensacional de que ha fet la majoria de films que admiro a nivell estètic-lumínic-composició de plano…. brutal.

Resulta que he atribuït a molts Directors, el fet de ser curosos estèticament i a nivell de direcció d’art, quan realment el que tenia tots els mèrits, és el impecable i talentós Director de Fotografia. Mireu-vos la seva obra, és indispensable, perquè us trobareu autèntiques joies. A part, vaig fer un altre exercici, que és agafar les pelis que no havia vist de l’Emmanuele i les vaig mirar…. bruuutal.. per exemple, La Princesita del 1.995 conte infantil però supercuidat! Em va emocionar el tractament cròmatic de tot plegat, va ser una gran experiència, “To the wonder” et porta a un altre nivell, és un anunci fet llargmetratge, impecable, sobri, amb plànols llargs i treballats, amb llum i ombres que parlen, El árbol de la vida, Hijos de los hombres…  Emmanuele Lubezqui ha acabat sent un dels grans, però ningú li pot negar que s’ho ha currat:

 2015 El renacido (director of photography)
 2015 Knight of Cups (director of photography)
 2015 Last Days in the Desert (director of photography)
 2014 Birdman o (La inesperada virtud de la ignorancia) (director of photography)
 2013 Gravity (director of photography)
 2012 To the Wonder (director of photography)
 2011 El árbol de la vida (director of photography)
 2010 Dick Tracy Special (TV Movie) (director of photography)
 2010 Write the Future (TV Short) (director of photography)
 2008 Quemar después de leer (director of photography)
 2006 Hijos de los hombres (director of photography)
 2005 El nuevo mundo (director of photography)
 2004 El asesinato de Richard Nixon (director of photography)
 2003 El gato (director of photography)
 2002 De Mesmer, con amor o Té para dos (Short) (director of photography)
 2001 Ali (director of photography)
 2001 Y tu mamá también (director of photography)
 2000 Cosas que diría con sólo mirarla (director of photography)
 1999 Sleepy Hollow (director of photography)
 1998 ¿Conoces a Joe Black? (director of photography)
 1998 Grandes esperanzas (director of photography)
 1996 Una jaula de grillos (director of photography)
 1995 Un paseo por las nubes (director of photography)
 1994 Ámbar (director of photography)
 1994 Bocados de realidad (director of photography)
 1993 Ángeles caídos (TV Series) (director of photography – 2 episodes)

Murder, Obliquely (1993) … (director of photography)
The Quiet Room (1993) … (director of photography)
 1993 Miroslava (director of photography)
 1993 Twenty Bucks (director of photography)
 1992 La cosecha (director of photography)
 1992 Como agua para chocolate (director of photography)
 1991 Sólo con tu pareja (director of photography)
 1991 Bandidos (director of photography)
I per avui prous rotllos… jajaja. Bon cap de setmana 🙂
Anuncis
%d bloggers like this: