Loading….

22 jul.

estiu

El mar em carrega les piles, sempre ha estat així. Com pot ser que un home de terra endins tingui aquest vincle amb el mar? Difícil d’explicar, amb la meva pell extramadament sensible, pigada… però des de les seves roques, des dels seus contorns, trobo respostes de vegades difícils a voltes impossibles. M’agrada, estar-hi sol. Fer l’escapista aficionat i trobar-me davant de la lluita que mai s’esgota, mar contra roca. M’agrada sentir l’olor de sal en el vent, humitejar-me els llavis i notar-los salats. I després tornar a la tovallola, quan s’acaba el dia, en una llum groga, calenta i esmorteïda dormitar-hi una estoneta. Llegir, mirar simplement l’aigua moure’s. Els feréstecs també necessitem el mar com ell, el mar, de vegades, també hi vol als feréstecs.

Advertisements
%d bloggers like this: