Vertigen

29 ag.

tumblr_o3j7fi3rUH1r09wbpo1_540

Com pots tornar i no ser-hi? Sé que remuntarem, suposo que trobarem l’equilibri essencial, la perxa que ens equilibri. Suposo. Perquè davant meu tinc el precipici gris, la sensació de mil·lèsimes de segon d’ingravidesa, però, per davant, tinc la gran caiguda. Faré d’equilibrista, perquè el desert gris s’ha de travessar i perquè per sobre de tot el vertigen pot ser de vegades la mateixa solució. I de vegades no calen baranes per sentir tremolar les cames. I de vegades, has de mirar endavant i visualitzar tot el cable d’acer i tavessar-lo per arribar, per ser.

Anuncis