L’estrella

14 set.

Una vegada va haver tancat la porta del cotxe, es va asseure, acalorada, ho havia donat tot. No tenia esma ni de respirar. De fet, sentia una pressió al pit que no reconeixia, però que associava sens dubte als dies que havia estat fent el seu particular Tour. Focus, gent cridant histèricament, tibades, empeites, saliva, crits, himnes, flors, foc, fum, petons apassionats… estava esgotada. Va asseure’s, recolzant-se amb el respatller i va deixar caure els seus dits cap als botons de la camisa i amb un moviment imperceptible va obrir-se la part del pit. Les seves sines, blanques, verges inexplorades van sorgir. Es va treure la corona i va deixar-se anar els cabells. Estava rebentada. Només pensava en tornar a casa i dutxar-se. Es va descalçar. Mentre el xofer buscava al Google Maps la direcció, ella va aprofitar per veure el paisatge passar, va reconèixer cases, arbres. Va pensar en aquell noi tan ben vestit que la portava a tot arreu, en la seva olor de colònia i una esgarrifança imperceptible la va recórrer. Però s’havia acabat, com una ventafocs havia de tornar a la seva realitat. Va enfilar les escales i va entrar a casa seva. Aquella olor… no se’l podia treure del cap. Podria esperar 25 anys més? Pobre Queralt!

virgin

 

Anuncis
%d bloggers like this: