Lost in the flood

3 oct.

lostintheflood

Un matí pots aixecar-te i trobar-te sense voler dins d’una tormenta. D’una pluja que et mulla els ossos i potser, només potser, l’ànima. De vegades la vida no deixa de ser un boomerang afilat, sarcàstic i capritxós. Ens amaguem rere cortines, parapetats rere persianes tancades, atrinxerats rere porticons de fusta, sense llum, per no mullar-nos, per por.

Cal sortir a la pluja, mullar-te fins a l’ultim milímetre del cos, esclarir tots els racons de l’ànima. Només quan tenim la visió zenital ens situem “a lloc”.

P.D.Angulació en picat a gran pla general fins que el subjecte desapareix dins l’inundació, fonem a negre i surten els crèdits que ningú es llegeix.

Anuncis