Inestable total, després de la “tormenta” que no existeix però que m’agrada com a concepte … arriba aire a la VIDA. Perquè viure son moltes coses sumades, alguna d’elles meravelloses i fetes de núvol, de somriures, de moments. D’aquí a aquesta imatge “nyonya” d’avui però que em fa riure.
P.D. Hi havia dibuixat alguns ocellets i papallones volant vora el meu cap però he omès (crec que amb criteri) l’imatge ja de per si empalagosa però feliç.
D'on no n'hi ha no en raja 