Nens madurs

7 oct.

joquim

Una vegada vaig anar a la reunió amb la tutora del Quim i va dir-nos, a modus de comentari que el Quim no era molt madur… em vaig petar de riure i m’ho va veure a la cara. Madur? un nen de 3 anys? Que estem bojos o què? Tres anys! com vols que sigui madur? El què hauria de ser bàsicament és INFANTIL! Un nen! Des de llavors penso: – El Quim només tindrà aquesta edat una vegada- així que cada vegada que deixo el Martí i ens fem el petó i abraçada al deixar-nos (a mi i al Quim, és un ritual) agafo el Quim a coll. Si, a coll, i el porto uns 50 metres a coll i li faig petons! Tooooma madur! Fuck the system! jajaja

Ell està molt content i a mi, em vé tant de gust… això si, quan arribem a la cantonada, el baixo, caminem fins a la porta i li dic adéu i ens fem un petó i una abraçada. Per mi són uns dels millors moments del dia.

Advertisements