Flors de tinta

28 nov.

ram1

Saps que mai m’han agradat ni les tombes ni els cementiris. Que mai he cregut en el que conté un taut o una capelleta de marbre. Perquè tu, allà no hi ets. No sóc de portar flors als morts, perquè potser no us considero morts, us considero vius, en mi. Ahir et vaig trobar a faltar avi. Ahir vaig venir a casa teva, a veure el teu amor, a veure a aquella dona, que et va fer un petó a la galta i et va acariciar abans que te n’anessis a fer el teu últim viatge. Casa teva segueix fent la teva olor, el teu despatx hi té les teves emprentes, a les parets seguim somrient-te tots. Em vaig asseure al teu sofà, i mentre veia els nens i la iaia rient amb un programa que feien a la tele, me’n adonava que no estan tan lluny. Que suposo que quan arribem a grans som petits. Vaig sortir a la terrassa, a donar un vol, el sol escalfava com l’últim dia que vas asseure’t a veure els meus fills jugar a futbol, a fer la Patum. I la teva absència se’m va fer nus a la gola, i vaig decidir que, volia explicar-m’ho a mi mateix. Que et volia deixar un ram, però que els cementiris em fan “iuiu” i si te’l deixo, vull que sigui dibuixat, perquè tu sempre m’animaves a dibuixar, i perquè, en el teu calaix del despatx hi han fulls i fulls de dibuixos dedicats a tu. T’estimo avi.

Anuncis
%d bloggers like this: