Ofensa lingüistica

19 gen.

Va entrar a la ciutat, caminant, mentre el seu esperó dringava a cada passa. S’acostava, a pas tranquil al Saloon. Mentrestant, els porticons es tancaven sonorament amagant en la foscor alguns habitants de Whitecrow. Seguia caminant, amb la seva pistola reposant en la funda de pell ajustada a la cama dreta. Sis bales. Sis. El seu Colt tremolava, àvid de cridar, de xiular bales. Va entrar al Saloon donant un cop sec a les portes de fusta de mitjana alçada. El grinyol va cridar l’atenció dels parroquians que jugaven a cartes o flirtejaven amb les noies de la barra. El Sr. Esboss, presidint la taula principal, va fer un moviment aixecant la mà, per frustrar els moviments que feien els seus homes buscant la pistola per disparar aquell foraster que mirava fixament al seu patró. Es va fer un silenci només trencat per la música enllaunada de la pianola. Edwin Esbós va escupir a terra i fent un moviment de cap, va convidar a Esboss a sortir al carrer principal de Whitecrow. Lluny de refusar la provocació Esboss va aixecar el cul de la cadira, posant-se bé la seva americana negra de vellut, es va posar el barret i els guants i va sortir a pas tranquil, parsimoniosament, al so de les botes. Cloc, Cloc, Cloc… A fora, un sol groguenc desfeia el poble.Edwin Esbós era al bell mig del carrer principal, Esboss va ocupar el seu lloc davant seu, a 20 passes, com diuen que ha de ser un bon duel.

E.S.: Has estat massa temps ocupant un lloc que no et pertoca – va dir amb la seva veu gruixuda mentre retirava la cinta de seguretat de la seva funda per a revòlver.

Sr. E.: He estat el temps necessari, fins que algú, o massa valent o massa estúpid ha vingut a desafiar-me….

El vent arrossega un polsim entre els dos contrincants i un crit de corb ressona pel poble, ara desert. El Sr.E. s’eixuga el front mentre retira l’americana de la part on reposa el seu Colt. Aixeca la mirada i la clava en Edwin Esboss que se’l mira serenament.

duelo

Resolguem aquesta ofensa d’una vegada per totes.

Anuncis