Gris fosc tirant a negre

26 gen.

tumblr_od2zfgcxbk1ukofkbo1_540

Moments en que l’abisme et sembla travessat, i llavors, en les últimes passes notes el cansament en les teves cames, i les punxades semblen inasumibles i l’aire no t’entra ni et surt. Es queda dintre teu i t’emborratxa, t’asseca la gola. I moure una cama pot semblar una proesa, i seguir en equilibri un miracle. Però, malgrat tot segueixo dret i ara, només queden les pitjors passes, les últimes, les que em fan deixar l’abisme i llavors entraré a casa i un llit, tou i perfumat m’esperarà, amb llençols i mantes que em faràn oblidar les llagues dels meus peus, el dolor articular, el defalliment, en tinc tota le fe.

Advertisements