I un home tot sol no sempre se basta

27 gen.

clin3

Que de vegades, el llapis fa de psicòleg i el color d’obsessió taronja, que dibuixar, sigui bo o dolent, t’obliga a seguir fent-ho. I pot passar que pensis que ets patètic i que no vas enlloc dibuixant, que el dibuix et quedi atrapat en una pàgina de llibreta oblidada o que veure’l simplement et provoqui vergonya. Però és important no parar de dibuixar, d’escriure, de pintar…

I per fer aquest dibuix m’he inspirat en una cançó:

Qui dubta d’en Clint Eastwood
mirant el Gran Cañón del Colorado?
niguls allargassats i vermellosos,
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
i en Clint, només il·luminat per sa foganya,
s’encén es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.

S’adorm, somia trens i mercaderia,
en indis cheyennes damunt una colina
a sa llum de sa lluna,
se desvetlla, s’aixeca, orina i no té son,
i pensa “vaquerada western, cabrons,
ja veureu quan s’inventin es cinema”
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?

i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?

Arriba, dos homes se li atraquen i l’investiguen,
volen saber on és en Morgan Freeman,
(que és es negre de Million Dollar Baby),
-Do you know?
-Maybe …
dissimula, se’ls mira, desenfunda com un llamp
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,
sempre en es punt de mira des sèptim de cavalleria,
o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino.
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX
fa un any que no te dutxes,
i això només son quatre casutxes de mort.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?
i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?
I un home tot sol s’avesa i se cuida,
qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?
i un home tot sol sopant a sa cuina,
qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?

Anuncis