Fang

30 gen.

dry

Potser no sabré escriure’t, perquè tinc masses mancances i me’n dono vergonya, potser avui és un dia d’aquells en que empetiteixo fins a saber-me insignificant. La pena arriba com un onatge que creix progressivament, no pots copsar-ne l’instant precís en que una onada és més gran o ferotge que l’anterior, no pots saber quina força duu fins que la sents en el teu propi cos. I jo, que sóc un accident geogràfic no puc sinó esmicolar-me en mil bocins insignificants de roca, per convertir-me en sorra. Avui, sóc fang.

Anuncis
%d bloggers like this: