Igualada, tenim un problema…

1 març

astronaut

Dimitri Freixa s’asseu, en els vestidors, es posa lentament les mitges de consistència especial. Pensa, beu un líquid blavós que li han deixat preparat amb el seu nom, és com una mena d’oli perfumat, però molt dens, s’acaba l’ampolla. Respira, esbufega. Es cobreix els ulls amb les mans fregant-se-les per la cara. S’aixeca d’un bot. S’acaba de vestir, es posa el tratge espacial, a poc a poc, peça a peça com si fos una Geisha. Surt dels vestidors i va cap a la sala de premsa on l’esperen els representants de tots els diaris nacionals. Dimitri! Dimitri!, aquí… 20 minuts, tutelats per un traductor amb cara d’estirat que tradueix tot el que ell diu. L’Agència Espacial Catalana farà el seu primer vol tripulat a l’espai, destí l’Estació Internacional Espacial. No hi ha temps per més. S’encamina a la nau, tot són fotos, flaixos, crits d’eufòria. La Presidenta de la Generalitat s’ha desplaçat a Igualada ón s’ha assentat la central de la AEC per desitjar-li un feliç vol i retorn a casa. Dimitri la rep, parlen i es fan fotos. Es gira cap a la nau i entra per la porta pressuritzada. Un cop dins, fa el que porta fent dos mesos, revisar estat, revisar constants, revisar el panell de control. 3, 2, 1, Ignició…. El coet s’enlaira estrepitosament, deixant enrere una bafarada de fum. Moments crucials, fins que… silenci…. Dimitri surt de l’atmosfera… és a l’espai. Quatre dies de viatge per arribar a la EIE, en el viatge, repassar controladors, menjar de recipients pressuritzats, fer una mica d’exercicis ingràvids i un parell de connexions a televisions nacionals. El quart dia el desperta prop de la EIE, la veu de lluny. En un català perfecte s’anuncia per l’intercomunicador i s’acosta, reduint la velocitat a la casa espacial de tots els astronautes. Shhhhh!, bufen els encolatges… ha “aparcat” correctament. Dimitri surt de la nau i s’enfila per una escala metàl·lica cap a la planta 0. On el rep un representant de l’estació. Dimitri fa el gest d’entrar a dintre la sala internacional per conèixer als seus homònims, però… sorpresa! El representant de l’estació li diu que ha parlat amb el president d’Espanya, que hi ha moltes pressions internacionals, que Catalunya no forma part de la Unió Europea… bla bla bla. Dimitri s’enutja i li recorda una situació que quan era petit va veure al TN, una en la que un President que es deia Mas va anar a veure un energumen que es deia Rajoy i no li va obrir la porta. Dimitri es gira i mentre baixa l’escala metàl·lica canta cada cop més fort els segadors. I se’n torna a cop de propulsor a la seva nau. Igualada, tenim un problema.

Anuncis