Som mar

16 març

Fins i tot el mar de vegades sembla un vòmit de petroli que se’t enduu molt endins, eixordan-te de bronzit industrial, ràbia primitiva, escopint pels bocals baves blanques. Se’t empassa i no hi pots fer res. T’enfonses i t’escup. Quan has omplert l’aire dels pulmons et torna a xuclar fins que exhaust no tens forces per arribar a la sorra. No pots mantenir les teves braçades i no arribes enlloc. I llavors, i per trobar forçes, penso en el mar verd, amb la llum ataronjada de la tarda, tebi, calmat, enmadrit, amb barques de colors esperant la nit. I espero que em retorni la força i les braçades em portin a bon port.

Advertisements