Casa

20 març

I sóc també tots els quilòmetres que no he recorregut, ara mateix, els arrossego com puc a una velocitat massa curta i em dolen, deixant un reguer d’enyorança rere meu. I vull que casa siguin els restaurants de gasolinera, els castells més decadents d’Europa i una banyera a vessar de tendresa. Casa és aquesta primavera i l’estiu que ve. Perquè casa meva no són parets és l’olor de pell tèbia després de dinar.

Anuncis