Growing up

26 juny

Créixer vol dir aprendre, en el meu cas més vitalment que professionalment. D’aprendre, se’n pot aprendre de tot, absolutament, així ho crec des de ja fa temps. Aquest 2017 m’ha estripat. M’ha trencat de cap a peus, m’ha ensenyat les dents. Arribat a aquest punt, podria enfadar-me amb la vida en general, amb la meitat de les meves amistats o pensar que , al cap i a la fi no cal mirar enrera. Com deia una cançó de Pearl Jam: Pots perdre el temps reassimilant penes passades, o pots avindre’t a raons i donar-te compte que ets l’únic que pots perdonar-te. En aquest cas ho he fet i estic content amb el resultat. Si, tinc 43 anys, però amb tota la vitalitat i tot el coneixement que m’ha donat ésser partícep del pas del temps durant tots aquests anys. Així que si, que faig anys, que mai m’ha preocupat com estic als meus 43 anys, sinó com sóc, i no parlo del pla exclusivament físic.

Advertisements
%d bloggers like this: