Llarga espera…

8 ag.

S’ha acabat el cole. Quan era petit era un moment màgic. Baixar de la Salle carregat amb la motxilla a petar de llibres (mai em venien a buscar a casa meva) i tenint en compte que quan era petit les motxilles no duien rodes era una travessia considerable. Arribava a casa, llençava els llibres ón fos i… llavors començava el meu estiu. Bicis al carrer, Burmarflaix a dojo i piscina municipal. Durant un bon període encara comptava amb amics, que com jo els seus pares no feien vacances. Anàvem a la piscina amb bici, passàvem les tardes davant dels taxis, parlant, passant la tarda. Llavors, a l’agost, tothom marxava i em quedava gairebé sol a Berga (els meus pares feien sempre vacances al setembre) i jo em passava les tardes veient “Verano Azul” i “El coche fantástico” a la tele i a la piscina escoltant música que variava poc d’un any a l’altre (jo era poc de modes i molt de grups) i com no dibuixant. Recordo que no teníem obsessió pel sol així que em “pelava” la pell un parell o tres vegades cada estiu. Si tenia sort, m’enviaven amb els avis uns dies a la platja o a casa del meu tiet a Llavaneres. Ara mateix tinc la mateixa sensació, ningú (o poca gent) a la feina i jo esperant a fer vacances com puc. Això també és estiu suposo.

 

Anuncis
%d bloggers like this: