Apnea momentània

10 ag.

L’altre dia vaig estar a la platja, sol, molta estona. Feia un dia calorós i el mar, com un mirall totalment pla em cridava. Era un crit lleuger, de brunzit, era un zum-zum d’aquells que t’endormisquen. Vaig deixar un llibre (molt interessant que llegeixo) i vaig caminar direcció al mar. Notava com, des dels turmells, l’aigua salada em mullava progressivament el cos. Normalment, quan arribo al melic em submergeixo perquè no suporto el fred, però no em va caldre, l’aigua era calenta. Em vaig deixar caure. Ingravidesa. Líquid salat. Em vaig posar les ulleres de bussejar collades i em vaig submergir. Una estoneta. Baixar i sortir a la superfície. Altre cop. Un altre. Assaboreixo el moment en què pujo a la superfície, deixant surar el cos cap a l’aire, miro amunt, només veig llum. En un d’aquests cops me n’adono que hi ha un objecte color terrissa prop de l’espigó. Em submergeixo amb ganes. El trobo i el trec a la superfície. El tibo per una corda que duu anusada. És un recipient de terrissa, castigat pel mar, força desgastat. N’havia vist un així feia temps, és una popera de terrissa! El trec i me l’emporto a la sorra (no hi havia pop a l’interior). El duc a casa i al posar-lo sobre la taula de fusta de la terrassa s’acaba de trencar.

Fig.1 – una popera semblant a la que vaig trobar.

Anuncis
%d bloggers like this: