Ovors

16 ag.

La fotografia, sempre he pensat que és un art molt eteri. Qualsevol individuu pot agafar la càmera i llençar-se al buit gràcies a la digitalització actual. Pot tirar 10.000 fotografies i, estadísticament, trobar-ne alguna de decent. Aquest fet xoca directament amb el concepte que tinc jo mateix de la fotografia. Per a mi la fotografia té el mateix sentit que la pintura o l’escultura: remoure, sorprendre i ha de respondre obligatòriament a una intencionalitat. Generar un sentiment, una reacció neuronal, un estímul dintre teu… Avui mirava el web d’un dels meus referents. En les fotos de Weronika Izdebska’s hi trobo el fred. Aquell fred que t’aixafa la punta dels dits. Aquell fred de trobar-te davant l’abisme. Aquell fred tan gris i tan cruel que no és sinó la por. Blanc i negre en una saturació mínima de color. Patiu i admireu les fotos del seu site, que valen la pena.

 

Seguint amb que la fotografia té per mi el component subjectiu. Avui és això.

fotoavui

Anuncis
%d bloggers like this: