Horror

18 ag.

Segueixo contant, des d’ahir, per no dir el que em surt de dins. Per no deixar escapar el crit contingut que ha esclatat dintre meu i m’ha inundat, ha fet implosió. Segueixo veient a gent escampada per terra, segueixo sentint aquella ràbia visceral al veure una fotografia del presumpte autor de tanta covardia. Segueixo sentint la por pels que estimo. Segueixo sent fràgil, innocent, segueixo sent víctima, tots ho som. I el meu debat intern no deixa aflorar la bilis. I surto davant de la feina amb tots els companys i mirem a terra, fixament. I callem. I seguim mirant el terra i fins i tot algun dels meus companys mou el cap de costat a costat, reprovant tanta violència. I la cicatriu torna a treballar. No hi ha aplaudiments, no hi ha un crit optimista. La por torna a rebre trucades de clients, la vergonya torna a teclejar, la impotència insereix columnes d’Excel. I llavors no em sento meu cap dels missatges de pau, d’esperança, d’amor. No n’hi veig, no n’hi ha.

tourist

Anuncis